Antoni Miralda


(Barcelona, 1942) Inicia la seva trajectòria artística a París, en el període 1966-1972. Exerceix com a fotògraf de moda per la revesteixi Doble ela, i crea una sèrie de treballs a partir de l'objecte i l'art comestible. Les seves primeres obres, Soldats Soldés (1967-72), són intervencions amb soldats de plàstic blanc realitzades per "millorar l'aspecte" d'objectes quotidians i públics. Són els anomenats Essaies d'amélioration, que van culminar amb el film París, La Cumparsita, 1972, co-realitzat amb Benet Rossell. Vivint a París comença a realitzar projectes introduint el cerimonial del menjar com a element creatiu i ritual, a partir del color i el seu simbolisme.

Resideix a Nova York, dels setanta als noranta on treballa incidint a l'espai públic i participatiu al voltant del comestible. Cal destacar Fest für Leda, Documenta 6, Kassel (1977), Breadline amb la video-instal·lació Texas TV Dinner, Houston (1977), la desfilada Wheat & Steak, Kansas City (1981), Sant Menjar, en la qual utilitza com a tema el sincretisme religiós on el culte yoruba es fon amb el catòlic, Nova York, Miami, Paris, Barcelona (1984-1989), la creació juntament amb Montse Guillén del reconegut restaurant L'Internacional en Tribeca, New York (1984-1986) i el projecte Honeymoon (1986-1992), celebrant les noces imaginàries de l'Estàtua de la Llibertat amb el Monument a Colón de Barcelona, explorant el ritual del matrimoni a *traves la fusió cultural entre el Nou i Vell Món amb intervencions a New York, Barcelona, Venècia, Tòquio, París, Miami, Las Vegas, entre unes altres. En la Biennal de Venècia de 1990 es va presentar la Sabata-Góndola i en el Pavelló Español les Amonestacions i l'Aixovar.

A mitjan anys 90, partint del concepte menjada com a cultura, crea el FoodCulturaMuseum, un "museu sense parets", amb l'objectiu d'explorar, col·leccionar, preservar, documentar i difondre les connexions entre menjar, cultura popular i art. El projecte s'ha constituït com a Arxiu i Fundació i compta amb una àmplia trajectòria d'activitats i exposicions, entre les quals, Food Pavilion de la Expo 2000 d'Hannover, Power Food i Sabors i Llengües que proposen reflexionar entorn el poder i l'energia del menjar, la memòria culinària i la riquesa gastro-cultural de diverses ciutats llatinoamericanes i europees.

Recientement el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia ha presentat De gustibus senar disputandum, una retrospectiva de la seva obra en el Palacio Velazquez de Madrid.

Actualment viu entre Barcelona i Miami.

Obres