Mauro Entrialgo


Mauro Entrialgo, ha dibuixat i escrit historietes per a infinitat de periòdics (El País, Diari 16, Diari Basc, Gaseta del Nord...) i revistes (El Jueves, El Vibora, Makoki, El gran musical, Playboy, Cinemanía...) collint per aquesta labor premis de consideració (com el de "autor revelació 1994" del "Saló internacional de Barcelona" o el de "millor guionista d'humor 1997 i 2006" del "Diari d'Avisos" de Tenerife).

Vintimolts llibres d'humor gràfic editats fins avui recullen una part d'aquesta producció. És soci fundador i membre de la junta d'adreça de la revista TMEO i, actualment, manté una tira diària al diari Público i una pàgina setmanal en el setmanari El Jueves.

També ha realitzat diversos espots d'animació (com el de l'agenda de la FNAC o el de la campanya de la 2), desenes de cartells (com el de la pel·lícula "L'àngel de la guarda", el del "Festival internacional de Jazz de Vitòria-Gasteiz" o el dels primers "Festimad"), centenes de portades de discos (per a grups com "Pleasure Fuckers", "Pribata Idaho" o "Patruller Mancuso") i milers d'altres objectes impresos (samarretes, calendaris, adhesius, catifetes d'ordinador, xapes, encenedors, davantals, cortines de dutxa, sotagot, fundes de ipod, catifetes d'ordinador...).

Com a guionista, a més d'historietes per a altres dibuixants, ha escrit una pel·lícula (Gente Pez), ha participat en una sèrie de dibuixos animats (Cuttlas), ha creat (només o en col·laboració amb altres autors) quatre obres de teatre ("Herminio i Miguelito", "30 milions de tocacollons","No hi ha ous" i "Es comença pels porros") (les dues primeres disponibles fins i tot en format lliure) i ha treballat també per a televisió (Paramount Comedy, Calle 13) i col·laborat en programes com a comentarista de cultura popular i societat en televisió ("Gens que perdre" i "Nit sense treva" en el Paramount Comedy i "T/blog" a Localia) i ràdio ("La finestra" en la cadena SER).

Com a artista ha realitzat un grapat d'instal·lacions i exposicions individuals ("Centre de recursos culturals de la CAM" a Madrid, galeria Purgatori II a València, galeria "Casa Ubu" a Vitòria...), participat en multitud de projectes col·lectius ("Festivals de Navarra", "Ensenya les teves ferides", "La muntanya viatja", "Art i electricitat"), projectat les seves peces videogràfiques (les pertanyents a la sèrie "Trossets de la meva vida" són les més conegudes) en nombrosos festivals (Photoespaña a Madrid, Offf festival a València, Visionària a Siena, Zemos 98 a Sevilla, Òptica de Gijón...) i fins i tot guanyat algun premi amb elles (millor videoclip Fonart 2005 a Mallorca).

Com a músic ha tocat per multitud de sales i gravat amb el seu conjunts Fat Esteban i Esteban light mitja dotzena de discos, així com bandes sonores d'obres de teatre, peces de videoart i curtmetratges.