Regina De Miguel


És l'any 2045 i existeixo en la Terra com un bacteri. Ara sóc un microorganisme extremòfil (d'extrem i la paraula grega φιλ.α=afecte, amor, és a dir «amant de –condicions– extremes»).
En concret sóc del tipus tardigrau. Puc suspendre els meus processos metabòlics i mantenir-me gairebé morta per segles si és necessari per a sobreviure una situació límit. També sóc capaç de viure 10 anys sense aigua i suportar pressions altíssimes.
Fins fa poc no era concebible una forma de vida com la meva.
Abandonaré aquest planeta per a viure a Europa, la lluna de Júpiter. Serà la primera vegada després d'haver estat aquí des del principi. Primer de tot.
Aquí he passat per infinitat de vides, animades i inertes. Totes m'han atorgat un punt de vista propi, una entitat psíquica singular. He existit també com a possibilitat en la ment d'uns altres, com a sistema de pensament, com a teoria i com a acció.
Quan s'acaben, sovint les deixo enrere. Unes altres no obstant això, queden emmagatzemades en una càpsula mental del futur. Són aquestes les que no vull perdre, les que entre elles conversen com si es coneguessin des de sempre. I així és: La radiació còsmica acumulada per segles en un atuell de fang, tons, parpellejos i alertes, un llarg glop que deixa l'ampolla buida, fracassar buscant l'Ether, un lloc en la consciència de Faustine, la llum que s'escapa d'un parany estructural, pandèmies, missatges de text, desencantaments, regueres de sang en el coll i Regina, aquella que pensava com de ferm era el sòl que trepitjava. La que després, a les nits, es llançava a les piscines.

Statement

La seva pràctica artística interdisciplinària es caracteritza per la recerca i desenvolupament de processos orientats a la producció d'objectes de coneixement i híbrids. L'anàlisi crítica de la suposada objectivitat dels dispositius de representació de la ciència, així com de les condicions de producció del coneixement científic és un dels principals fils discursius de la seva obra. Des d'un punt de vista metòdic estableix complexes xarxes de connexions que es nodreixen també de la filosofia de la ciència, el ecofeminisme, la ficció especulativa i el terror, per a donar lloc a desplaçaments teòrics, existencials i poètics que operen des de la fragilitat com a forma de resistència.