Momu & No Es, Eva Noguera (Torelló 1979) i Lucía Moreno (Basilea 1982). Llicenciades en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i posteriorment en DAI, Dutch Art Institute a Holanda. Actualment doctorandes a la Universitat Complutense de Madrid. El seu treball s'ha exposat individualment en centres d'art nacionals i internacionals com 1646, The Hague (NL), Likovni saló a Celje (SL), CUAC Central Utah Art Center, Ellen de Bruijne Projects, Amsterdam, MACG Museu d'Art Carrillo Gil a MéxicoDF, MES Museu d'Art Contemporani de Cantàbria i Santander, CASM Centre d'Art Santa Mònica o Espai Montcada-CaixaForum a Barcelona. També han participat en exposicions col·lectives en institucions com Tokyo Wonder Site Fong, Tòquio, CA2M Centre d'Art Dos de Mayo, Móstoles, 11th Biennal de l'Havana o 13th Istanbul Biennal. Han participat en programes d'investigació artística d'institucions com Center for Contemporary Arts in Celje, (SL) (2013), TWS Institutional research program Tokyo Wonder Site, Tòquio (2011) o Follet, Rotterdam (2010). Al seu torn, han impartit conferències i participat en projectes acadèmics a la Universitat Complutense de Madrid, Weber State University a Ogden (USA), Penny University a Amsterdam i la Universitat Francisco de Vitoria de Madrid. Actualment viuen i treballen entre Rotterdam i Madrid.
El seu treball videogràfic parteix de l'extrapolació de les fonts observables per a la construcció d'una transició sense problemes per a la veracitat, on la veritat i la ficció són indiscernibles i el que és real és l'actiu de les visions que mai han estat completament explorades.
www.momuandnoes.com
La nostra obra investiga la cultura, l'art, l'economia i les estructures com a elements de tipus pròtesis de les comunitats contemporànies donant lloc a una realitat que es fusiona en les nostres obres amb narracions construïdes i iconografies compartides per tal de qüestionar i visualitzar les fràgils fronteres entre la història i la comprensió del que ens envolta. El nostre treball parteix de dinàmiques actives basades en una sòlida base de presumpció i un fosc simbolisme que reflecteixen les relacions humanes, la condició humana (post) postmoderna i els estranys engranatges que la mantenen unida i en funcionament.
