La ruta natural.

Hi ha una mica d'aquesta insuportable levitat de l'ésser i de l'estar, en un lloc propi i un temps subjectiu, que és reforçada per la imparable i impassible tecnologia, aquesta que ens retorna friamente cap a aquell instant irrepetible però eternament reproduïble.
Si existir és inteactuar amb el pròxim, encara que no sigui ni heroic ni sublim, llavors és el nostre cos el que ha de respondre o bé amb piruetes gravitacionals o bé amb moviments espasmòdics, movent-se d'un costat per a un altre, temptant a la sort per a sortir indemne d'aquest fluir constant de "ahoras" encadenats sine die.
"El present és el futur que ens van prometre ahir"... i pel camí hem d'anar apanyant-nos.
Deixem-ho en una mica d'improvisació acompanyada de bones intencions.

"In girum imus nocte et consumimur igni".