Mantenint el pla fix un llarg espai de temps sobre una la naturalesa poblada d'arbres, de sobte l'espectador descobreix alguna cosa que no concorda, que es mou o que desentona, és Alejandra Pombo que després de començar a gravar intenta integrar-se tímidament en el paisatge que retrata. Apareix com una font que pertorba la percepció idíl·lica de l'estampa. L'acostumada captació passiva de les forces naturals es converteix en esdeveniment discret. Ja que encara que l'artista s'amaga a plena vista la seva mirada fixa a cambra, a l'espectador, i certs detalls de cada moment la delaten. Així i tot, quan escapa de la mirada continua tractant d'amagar-se mitjançant lents moviments i ajupida. Amb una timidesa inusitada, per part d'un performer davant els seus actes, esquiva i intenta camuflar-se per a ser percebuda de manera inusual entre la vegetació, com un animal al qual s'ha adonat que és observat. Composta per diferents i diverses accions, Glade es basa en una contínua cerca a l'interior dels espais naturals. La pregunta clau és què ha variat en cada instant com si cada fotograma anés en si una presa única i els següents anessin del mateix però diferent. Ja no és només l'ocasional descobriment de l'autora sinó les modificacions de llum, ambient i percepció personal. Ocultacions que no es realitzen vestint robes que la invisibilicen (ni tan sols el que porta lloc és verd), ni adoptant una postura que imiti els elements que estan al seu voltant, sinó que actua com una herba o un insecte, com si de l'èxit de la seva dissimulació depengués el seu avenir com a presa o animal lliure.