A través dels mecanismes de compressió dels arxius digitals de vídeo Lucía Moreno reinterpreta la pel·lícula Niàgara de 1953. Dirigida per Henry Hathaway i interpretada, com a principals, per Marilyn Monroe i Joseph Cotten, sobre la tradició americana de les parelles jovençanes de visitar aquestes cataractes, d'una parella que coneix a una altra la dona de la qual que vol matar al seu marit de més edat. Un tèrbol romanç passional carregat amb tintes de sèrie negra entre les boirines que produeix l'aigua en caure. Lucía Moreno utilitza el terme «trencada», en una doble accepció, tant pel drama que succeeix a l'empara de les famoses cataractes com en la seva relació amb l'àmbit informàtic. D'altra banda, es denominen desenvolupaments de dades en cascada quan per realitzar-se una acció ha d'haver finalitzat l'anterior. D'aquesta manera els errors que es produeixen en un procés són alertats i corregits abans de començar el següent. Una denominació que es basa en la relació de processos des del primer i superior que va descendint a través de diferents anàlisis fins a arribar al final completament optimitzat. Aquest drama en cascada ha portat a Lucía a reinterpretar i intervenir l'arxiu fílmic mitjançant les fallades que en moltes ocasions apareixen en visionar una pel·lícula en l'ordinador. Errors que ja s'han reunit sota una etiqueta estètica denominada «glitch art». A Water Data Falls desplega els errors basats en Data Moshing, una tècnica que treu partit als defectes i distorsions que produeix la compressió al ripear un DVD a un altre tipus d'arxiu de vídeo. D'aquesta manera apareixen fragments d'imatge, o grups de píxels, que no varien solapant els nous i creant formes fantasmagòriques, escombrats de color, masses informis, etc. Avui dia fins a la més espectacular producció hollywoodiana és un arxiu digital, del mateix rang que els clàssics o els vídeos casolans. Tot audiovisual es visiona a través d'arxius digitals, suposadament els de millor qualitat (si es compara amb el passat de cintes de vídeo). Però, així i tot, existeixen fallades i errors que formalment resulten atractius i incrementen la tensió de l'acció en la ment de l'espectador en veure aquesta frustrada qualsevol expectativa canònica. Water Data Falls és un desmuntatge d'enginyeria inversa sobre la materialitat dels drames cinematogràfics.