Les fonts d'informació són múltiples, així com variades són les maneres de mostrar les seves recerques l'equip format per Pablo Cayuela i Xan Gómez Viñas. Un documental fora de norma que transgredeix les fórmules habituals —els mecanismes de recerca en tot moment són evidenciats, per exemple— per a aprofundir en les sensacions de solitud i desarrelament mitjançant les quals presenta les diferents problemàtiques. Els relats sobre els malalts són contrastats amb el testimoniatge de doctors, empleats o pacients, tant de temes propis de les malalties com les activitats i labors que es realitzaven així com sobre l'administració i els conflictes laborals (ja que era una de les indústries de la zona). El present apareix com a trassumpte dels successos, en primer lloc en l'època de la Transició espanyola retrotraient-se fins al segle XIX quan es va obrir la institució, des d'aquí es van alternant èpoques i problemes comuns fins a l'actualitat. La immersió en la història de Conxo, tant el poble com el psiquiàtric de mateix nom, suposa alertar ressonàncies d'un passat encara sense saldar expandint-se tant cap a la comunitat de Compostel"lad'una banda, i obrint, per contigüitat, les problemàtiques similars d'aquest tipus d'institucions en l'Estat espanyol i de l'acompliment tant de la psiquiatria com de l'arribada del corrent antipsiquiàtrica. Finalment és la memòria de les històries particulars solapant-se, segons es presenta al principi del documental, a través d'un reticle de retallades compon la història marginada de la marginació (mental, social, vital).