Someone to Love és profund estudi en vídeo que Cristina Nuñez planteja des de la identitat entre autor i subjecte de la representació, ocultar-se a si mateixa. A partir de les vinculacions familiars amb la dictadura de Franco i una falta d'estima personal la porten als gojos i vicis de la Moguda. Com a joguina trencada d'aquest temps tan feliç, després de la seva etapa com a drogoaddicta i prostituta, el seu afany vital ha consistit a reintegrar-se i la seva eina terapèutica va ser la fotografia, més encara, l'autoretrat. Girar la càmera cap a si mateixa li ha permès psicoanalitzar-se als seus bons moments i, sobretot, en els d'intens dolor interior, existencial i emocional. Com comenta l'autora: «La desesperació. Un sentiment de solitud. Hi ha hagut molt i segueix havent-hi, i en el fons el que més m'interessa és la possibilitat de convertir-ho en art i de compartir-ho. La meva veu està plena de dolor...» Mitjançant aquest document, construït mitjançant les seves fotografies i narrant amb la seva pròpia veu, tracta emocionalment un tema inèdit i únic del qual ella és la major experta, la seva vida amb el que comporta —l'evocació, la percepció del seu entorn immediat, les experiències vitals i l'autoconeixement transitant a través de l'amor i el sofriment—. Mitjançant l'autoretrat, i una gran força de voluntat, ha aconseguit consolidar la seva pròpia identitat i intimitat. Desafiant els seus desastres ha emergit enrobustida aconseguint l'excel·lència. La cerca de l'amor és una de les constants, tant en la seva família, durant la seva infància, com en els seus diferents parelles o retrobant-se amb el seu pare, una vegada mort, amb les seves filles o amb la seva mare durant els seus últims anys. Autobiografia a partir de l'autoretrat, amb el text oral com a mirall, on les particularitats i experiències del subjecte creador afloren. Un striptease sentimental que es torna universal a l'ésser, així mateix, mostra de la vulnerabilitat en el qual altres persones es poden veure reflectides. Un emotiu treball de autoetnografia en el qual Cristina Nuñez es desplega, adonant dels moments dramàtics que ha viscut i de les seves passions satisfetes a través de la seva activitat com a fotògrafa.