Una lluita per l'espai vital. La vídeo-acció ens presenta a dues dones de perfil que s'enfronten. Una d'elles comença a inflar un globus que a poc a poc s'apodera del quadre. Tot seguit li tocarà el torn a la segona dona, fins a produir-se l'expulsió definitiva del quadre d'una de les dues, que acaba fora de camp.

El treball de Dolores Furió obre un ventall de lectures i plecs tant en el pla formal com en el conceptual. L'autora està interessada per la pròpia lingüística del vídeo com modeladora de llum i temps; i per la història del llenguatge cinematogràfic i del videogràfic, al mateix temps que s'implica amb problemàtiques socials i ideològiques entorn del cos de la dona o la construcció de la identitat, d'aquí el seu interès pels discursos feministes o per la lluita dels més desprotegits.

La peça, és d'una banda una metàfora de la lluita per l'espai vital personal, i en concret entre les dones; per un entorn de solitud buscada, per un territori on poder reflexionar, tantes vegades transgredit i desplaçat. De manera més concreta, el vídeo neix com a reivindicació puntual, buscant donar suport a la Plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar, entitat que defensa el patrimoni artístic i històric d'un barri marítim de València, un poble que desapareixerà per la reestructuració urbanística proposada per l'Ajuntament de València.

El seu treball, hereu de l'art conceptual i dels moviments de performance dels anys 60 i 70, és de gran originalitat en el panorama espanyol, perquè el retorn al cos i a la videoacció que es va operar des de la dècada dels 90 amb especial interès pels assumptes de gènere, va preferir l'esteticisme, l'anècdota, el kitch o la ficció, a aquest vessant més experimental i arriscada de Dolores, que prescindint de superficialitat, “concentra l'acció” deixant parlar a l'espai i al temps, a la geometria i a la llum del compromís .