En un moment en el qual les tècniques d'animació digital imperen en la producció audiovisual aquest treball es presenta com una petita joia, té el preciocisme que solament pot imprimir l'artesà. Animacions manuals i jocs visuals configuren aquest interessant treball.

Una podria veure aquest treball com una sort de gènesi o explicació del perquè i com de les coses. Però aquesta obra no aporta cap solució, tan solament insinua possibilitats, relats, històries, evolucions improbables però possibles. Les coses petites cobren un nou sentit, les grans narratives de la història desapareixen i deixen aparèixer a les cèl·lules, els cucs i a les patates, com a protagonistes d'una sort d'evolució no lineal.

Aquest treball ens remet a temes transcendents: si enfront dels nostres ulls veiem una reorganització cosmològica, no és possible visionar aquest treball sense tenir en compte un discret sentit de l'humor que impregna totes les imatges que ho constitueixen. Per això, a partir d'una selecció real de notícies de la premsa, Teixidó aconsegueix recrear un sentit completament personal, subjectiu i obert a reinterpretacions. L'absurd i l'improbable irrompen i rearticulan el sentit d'aquestes històries reals, portant-les a un nou espai de definició i de significat.

Aquesta obra és una de les mes significatives i importants dins de la trajectòria d'aquest artista que sempre imprimeix una visió i forma de fer completament personal en els seus treballs.