Quatre persones; millor dit, quatre veus, arriben a nosaltres acompanyades d'una col·lecció d'imatges d'arxiu seleccionades acuradament per l'autor, algunes procedents d'anuncis televisius i unes altres fragments de pel·lícules ja descatalogades, films educacionals descontextualitzats per Xavier Hurtado i capaços de desviar el camí recte que uneix normalment el significant amb el significat; una vegada i una altra, aquestes imatges obren possibilitats de relació inesperades amb els discursos que ens interpel·len des del fons de la pantalla sense descans.

Els discursos de Kirlian Corp. formen un sol relat dividit en quatre seccions: "Huellas de Energía", "Fenómenos en grabación de voces", "Coronas y mantas" i "E.S.P".

En ells es parla d'assumptes tan dispars com els O.V.N.Is, o la definició territorial d'Espanya en veu d'algú afí al règim franquista. L'encert de l'autor es troba a haver sabut transmetre aquests registres sonors com a fenòmens, tots ells derivats d'aquest espai estrany i aliè que s'obre en les nostres vides quan són mediades per la tecnologia.

En els 10 minuts que dura aquesta peça, les veus no deixen de nomenar. Nomenen espies, tecnologia difícil d'entendre, éssers d'altres planetes, països, territoris..., tota aquesta amalgama es comprimeix sense esforç en un marc tecno-narratiu obert a tot aquell que vulgui escoltar, i quan ho fem, un no pot, per més que vulgui, deixar de sentir que amb l'escolta un també és, d'alguna manera, partícip d'aquest desenvolupament narratiu, d'aquesta producció tecnològica de sentits.