En una estructura capitular i partint de la figura del nòmada, encarnada pel camioner, Gabriel Villota reflexiona sobre la idea de paradís (un somni induït, un escenari ben il·luminat… ) en la seva dimensió terrenal. Aquest assaig audiovisual sobre la pèrdua i la cerca s'elabora a partir de cites (textuals, mediàtiques, musicals, etc.).
