A Avant Propos la perspectiva observada per Susana Casares és la primera persona, algú que nascuda en occident sap dels seus orígens àrabs però no del que significa aquesta identitat i pregunta, càmera en mà, a altres dones.

Avant Propos exposa les experiències de les dones àrabs en permanent tensió (narrades en primera persona com a successió d'entrevistes), donant lloc a un document desmitificador dels tòpics socioculturals sobre la dona procedent de països àrabs. De com la seva figura i identitat s'han vist perjudicades enfront de l'opinió pública per les manipulacions dels mitjans de comunicació.

Susana Casares, com a dona àrab nascuda en terra estrangera (identitat formada entre el mite dels contes i la visió negativa dels mitjans de comunicació), es pregunta que és ser àrab avui? La resposta la cerca en diferents tipus de dona àrab per anar descobrint, a partir de testimoniatges, que no existeix un model ni comportament estàndard, i que no es pot estereotipar ni generalitzar una cultura. Dones que no estan obligades a ser iguals per pertànyer a una mateixa societat.

Partint de l'ús o no del vel, indaga en els comportaments quotidians per descobrir que cadascú viu a la seva manera, i dins d'una mateixa família pot haver-hi dones que porten vel i unes altres no. I és un error pensar que per portar el vel s'és submisa. Marquen la diferència entre dones àrabs i tunecines, ja que segons elles són molt diferents, les primeres segueixen les tradicions i segons les segones, elles posseeixen totes les llibertats (amb una cultura més propera a l'occidental que a la del golf), encara que cal respectar certes regles i tradicions de l'entorn cultural. Un alliberament influït per la proximitat d'Europa que no es correspon amb el masclisme de les seves parelles: incrementant-se l'agressivitat de gènere. La major part d'ells segueixen preferint, i idealitzant, la dona estricta, «assenyada, una bona dona».

Davant la contradicció social entre la dúctil i imprevisible cultura occidental i la tradició musulmana els joves àrabs no troben la seva identitat. Buscant una cultura ferma i estable retrocedeixen als temps del Profeta i es posen el vel. D'altra banda, el món occidental és completament ignorant de l'àrab, estereotipat negativament pels mitjans de comunicació i que també reben els àrabs el que porta a un odi mutu. Al final del document s'apunta com a esperança la conjunció de diferents cultures entorn del mediterrani, per a això occident hauria d'acostar-se, donar el primer pas.