Des de finals dels anys 70 s'han vingut donant tot un seguit de transformacions en l'àmbit laboral que han tingut enormes conseqüències tant sobre la forma en què actualment entenem el treball com sobre com ho experimentem. Amb la seva creixent immaterialització, l'entrada a l'economia de la informació, els canvis esdevinguts fruit del consens de Washington i la consegüent precarització de tots els àmbits laborals, la creixent flexibilització de les formes de treball/vida i la progressiva desvinculació de la professió de les nocions de vocació, veiem com s'obren una miríada de formes d'experimentar el que fins fa poc era una forma de vida irrevocable.

Aquests canvis i mutacions tindran grans repercussions sobre les formes de viure de les i els treballadors que a més de ser testimonis de la desestructuració de la família tradicional, la gradual desarticulació de l'estat del benestar i la creixent globalització de l'economia, es veuran sumits en una crisi identitària oberta fruit de la ruptura del continu treball/vida. Les formes de relació i maneres de vida es veuran afectades per tots aquests canvis, obrint nous paradigmes de relació intergeneracional, redefinint objectius existencials, aprenent a entendre les noves formes de contestació i en definitiva, reinventant formes d'entendre el treball com a element determinant de la relació vida/economia.

Aquests canvis no han passat desapercebuts a tot un seguit de realitzadores i vídeo artistes que des de diferents pràctiques i òptiques s'han enfrontat a aquesta problemàtica, buscant amb els seus treballs dotar de sentit o fer visibles les fissures obertes enfront d'aquest nou paradigma. Amb la següent selecció busquem fer patent aquesta preocupació i oferir una sèrie d'aproximacions a aquesta problemàtica. Un clar exemple d'això és el treball realitzat per Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto, W: La Force du Bio-Travail, en el qual una parella passeja per una habitació buida incapaç de comunicar-se entre ells, la seva vida laboral ha extingit qualsevol possible afinitat entre aquestes dues persones. En silenci es pregunten si ha tot ha valgut la pena. D'altra banda el vídeo La Memòria Interior de l'artista María Ruido ens parla d'una ruptura de comunicació intergeneracional, sobre la distància que la separa dels seus pares que es van veure obligats a emigrar a Alemanya durant el franquisme per treballar en una fàbrica i ella, que després d'accedir a la universitat ja no comparteix ni llengua ni imaginari amb ells. Les seves aspiracions ja no convergeixen, i tot el sacrifici sembla no poder-se recompensar. D'altra banda el vídeo Primer de Maig (la ciutat-fàbrica) de Marcelo Expósito ens presenta un panorama en el qual la subjectivitat del treballador ha mutat, amb ajuda de Paolo Virno ens introdueix en la figura del treballador com a virtuós i s'interroga sobre els possibles espais de conflicte i contestació oberts dins d'un règim de producció post-fordista. Finalment el vídeo The Mutant del realitzador Clement Calvo ens ofereix amb un registre completament diferent als anteriors, un retrat d'un futur apocalíptic en el qual el treball i l'esclavitud convergeixen per crear treballadors-robot incapaços d'escapar de la línia de producció.

D'aquesta manera proposem una revisió sobre les formes en les quals el treball contemporani afecta a la vida i la complexa relació que entre tots dos es genera.