Es pot parlar d'Espanya, o del món, col·locant el focus, o els diferents focus sobre Xile? A Desertorxs es materialitza una sort d'intuïció que compartim no només les nascudes en els 90, també lxs que vam néixer una mica abans. Democràcies frèvoles deutores de sistemes feixistes, classes mitjanes desdibuixades i nens criats a l'albor de la llum que emetien les pantalles de televisió, on la cultura que es consumia era gairebé en exclusiva l'estatunidenca. Lisa Simpson besant a la televisió som nosaltres.

A Desertorxs sento aquesta classe de germanor global de lxs que van ser criadxs per pares que treballaven sense descans per donar-nos un futur millor. Sento aquest ànsia per relacionar-nos entenent les màscares (totes), com a possibilitat: viure és performar, cremar, dinamitar, alliberar-nos, crear. Usurpar totes les imatges, fer-les dialogar, fer-les desertorxs. Fer-les noves. Fer-les lliures.

Déborah García, crítica de cinema i creadora de Visual Cuatro Cero Cuatro.