Llicenciat en Belles arts per la universitat de Barcelona. Formació a l'estranger en I.N.S.B.A. Paris on 1991, col·laborant amb London Biennale 2000 i residència al programa atelierstipendium Stadt Moenchendladbach 2002.
Projectes individuals a Scottsdale Museum AZ, Museu de l'Empordà, Fundació Joan Miró -espai 13-, Abteiberg Museum (Moenchengladbach), The Showroom (London).
Altres: Responsable d'activitats del Centre d’Art Santa Mònica, 2003-2008. Director del taller Demagogie en Els Laboratoires, Paris 2005. Ponent al IKT Congress, 2004. Comissari juntament amb Jorge Luis Marzo de Vídeos d’Ocasió a la Fundació Antoni Tàpies, 2003.
www.antoniaortega.com
Nam Jaun Paik relata que en època de fluxus li van preguntar quin era el motiu que ell no realitzés vídeos avorrits com la resta dels creadors de vídeo art. Evidentment, ell matisava que no es confongués densitat amb avorriment, que no era un valor positiu que el vídeo avorrís al públic. El que més em sorprèn d'aquesta anècdota és que es considerés entretingut el treball de Paik. I que ell no advertís el veritable valor de l'administració de l'avorriment en art.
No és tan cert que l'art lleuger sigui contrari a l'art dens, sinó que hi ha art que busca en l'avorriment una espècie de selecció del públic, com un bar posa les copes molt més cares perquè no entre segons qui, i els seus parroquians les paguen amb gust precisament per això, per no compartir les copes amb segons qui; de la mateixa manera semblem tenir problemes a acceptar-nos a nosaltres mateixos entretenint-nos amb l'art.
