Nascuda el 1962 a Figueres, Cristina Nuñez viu i treballa a Barcelona.
El 1988, amb la intenció de superar problemes personals, Cristina Nuñez va començar a treure autoretrats en privat. Donant forma a les seves emocions i revelant la seva presència al món, permetent dirigir-se una mirada sense compromisos però també projectar-se com volia ser, aquestes imatges es van convertir en una mena d'auto-teràpia a través de la qual va descobrir qui era. Paral·lelament a aquesta obra íntima, i fins a l'any 2000, va produir llibres fotogràfics en els quals tractava temes socials amb el retrat: Body and Soul (1994), To Hell and Back (1995), Heaven on Earth (1998), I am ( 2000). Des de 2005 Nuñez es dedica a impartir tallers d'autoretrat segons la seva metodologia personal The Self-Portrait Experience a presons, empreses, museus i acadèmies al voltant del món. Actualment Nuñez treballa a La Vie en Rose, un projecte de vídeo, fotografia, performance i plataforma web en què narra la seva vida actual, amb el pretext de la recerca de la parella ideal.
L'obra de Nuñez s'ha exposat a Palazzo Vecchio de Florència (1997), Rencontres d'Arles (1998), Centre National de l'Audiovisuel de Luxemburg (2008), Festival fotografia Roma (2009), The Private Space Gallery Barcelona (2010 ), Mois de la Photo de Mont-real 2011, Luova gallery Hèlsinki (2012), galeria H2O Barcelona (2012), galeria Effearte Milà, Festival Voies Off d'Arles i MUSAC (2013). El 2011, exposava la seva obra Higher Self a Second Lives. Jeux Masques et autres Je al Casino de Luxemburg, com a part del Mois Européen de la Photographie, i en Turku, Capital Europea de Cultura. Al 2012 el seu vídeo Someone to Love va obtenir el Celeste Prize i el seu projecte But Beautiful, publicat per Le Caillou Bleu (Bèlgica) va obtenir el Prix de la Critique 2013 del Festival Voies Off d'Arles. El seu nou vídeo La Vie en Rose ha obtingut l'accèssit del Premi Ciutat de Palma Arts Visuals 2013.
L'obra de Núñez ha estat publicada en nombroses monografies i llibres col·lectius, i forma part de col·leccions públiques i privades com la Maison Européenne de la Photographie de París, el Museu de Fotografia Contemporània de Cinisello (Milà), The Private Space Gallery a Barcelona, al Centre Nationale de l'Audiovisuel de Luxemburg i el Ministeri d'Afers Exteriors de Suïssa.
