Pedro Garhel


Pedro Garhel (28-08-1952 / 06-12-2005). Artista multimèdia. Un dels pioners del nostre país en el camp de la investigació de l'art i les noves tecnologies. Neix en 1952 al Puerto de la Cruz, Tenerife.

Des d'1970 fins a poc abans de la seva mort exposa en galeries, museus, mostres i festivals. Tant pintura, com a instal·lacions, foto, vídeo creació, performance i multimèdia. Viu a Madrid des d'1974 i a partir de llavors, elabora Performance Art amb l'artista-poeta Rosa Galindo. Les seves primeres peces com a Escultura Viva, en 1977, desenvolupada en la de Plaza de Colón, Madrid, es recorden avui dia com a espectacle de veritable impacte.

Les seves  primeres vídeo-creacions daten del 1979. Des de llavors, participa als Festivals Internacionals d'Art Electrònic, més significatius, treballant en països com Suècia, Dinamarca, Grècia, Holanda, Itàlia, Alemanya, Àustria, Suïssa, Canadà, Austràlia, Iugoslàvia, França, Estats Units, Brasil, Portugal Gran Bretanya i Polònia... Amb l'Espectacle Multimèdia Dedicado a la Memoria va ser seleccionat en la Documenta 8 de Kassel, Alemanya, entre els set grups més significatius del panorama mundial de Media & Tecnologia i al Festival d'Amsterdam Cabdal Cultural Europea.

Des del 1981 en què ho funda, dirigeix d'Espai "P", a Madrid. Un dels pocs llocs actius dedicats a organitzar, realitzar i produir activitats i exposicions de creadors nacionals i internacionals que investiguin amb els nous mitjans d'expressió artística.

Va dirigir el programa d'activitat docent d'Espacio "P" i va impartir, cursos, seminaris i tallers d'investigació entorn d'aquestes matèries, dels quals han sorgit nombrosos performers, músics, docents, videocreadores... Al seu retorn a Tenerife, en 1997 Espai “P” cessa en la seva activitat.

Des de 1992, va ser professor associat de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Salamanca, impartint en 5º curs la matèria de “Art i Ordinador, Nous Suports de la Creació” al Departament d'Història de l'Art - Belles arts.

Pedro Garhel va ser també compositor i intèrprete de la seva pròpia música. Es dedica a ella des de primerenca edat i fins i tot als seus 18 anys va ser vocalista de la llegendària Orquestra Copacabana de la Orotava a Tenerife. En 1983 crea el grup Dipòsit Dental juntament amb Rosa Galindo, les composicions del qual pertanyen a la tendència de les “noves músiques”. Componen tant per performances, espectacles, bandes sonores, vídeos, espots... Han publicat diversos L.P. com a Dipòsit Dental i col·laborat amb altres músics. Han obtingut nombrosos premis i esments especials en festivals nacionals i internacionals.

En els últims anys, tot el treball de Garhel es va ampliar i va enriquir amb la utilització dels nous mitjans tecnològics, encara que el prioritari no és la tecnologia, ni la informació, el virtual o la velocitat sinó l'home com a energia, consciència, creador i humà en la comunicació. Tant en les seves instal·lacions com en les seves operes multimèdia, la imatge porta implícita aquests conceptes; són part activa i integrant del procés evolutiu.

El seu discurs proposa la fusió entre arts plàstiques i visuals, amb nous conceptes musicals i escènics. La seva obra planteja una nova faceta creativa entre l'ésser humà, els espais de la memòria, l'entorn arquitectònic i el poder de la simulació de les noves tecnologies.

A partir d'1997 viu i treballa a la seva terra, on duu a terme després de 20 anys d'Espacio "P"- Madrid, el Projecte FUNDACIÓN [P], que reprèn naus industrials en desús i convertides en llocs descentralitzats per a l'art i la creació. L'engegada d'aquest primer espai per a l'Art del Present, el EEM[P]AQUETADO DEL ARTE, un antic empaquetat de plàtans de 680 m2 amb 2000 m2 de terreny al voltant, a la zona nord, al poble de Sant Joan de la Rambla, és un fidel reflex d'això.

Polifacètic com a creador, ha dissenyat moda en roba; exposat pintura, fotografia; executat vídeo, perfomance, composat i interpretat música.

Fites de la seva àmplia activitat en els camps citats ho constitueixen, a part dels ja esmentats: Prótesis – Atlanta – Lumen Glorie – Modus Operandi – Infinito 5 – Modus Vivendi –  + 0  Yack el Performador – ¿Y después del 11 … qué? – OK / OK – XPXRXTX Opereta. Els que constitueixen breu exemple de la seva prolífica obra.

Al final del seu recorregut artístic, en 2000, Pedro Garhel, va dur a terme en el EM[P]AQUETADO DEL ARTE, la mostra d'expressió gràfica contemporània Grafica 2000, on es van donar cita importants creadors de les noves arts. En 2002 va dur a terme una exposició de composició fotogràfica denominada Cantagoro. I poc abans de la seva mort venia col·laborant amb l'Institut d'Estudis Hispànics de Canàries, fent video forum i performance.

La seva ciutat natal, Port de la Creu, ha dedicat a la seva memòria, el premi de Vídeo Art Pedro Garhel, que s'atorga anualment en la setmana d'Arte Joven “Cruz Arte”

Els seus amics, i col·laboradors de la Facultat de Belles arts de Pontevedra, Universitat de Vigo, Fernando Suárez i Lola Dopico, han creat la seva pàgina web, www.pedrogarhel.net

Obres