Aquesta peça s’inscriu dins del treball d’apropiació que caracteritza els projectes personals de Javier Otaduy. Com si es tractés d’una instal·lació de Nam June Paik, tres pantalles que remeten a la televisió ens presenten un collage d’imatges molt diferents: escenes de pel·lícules es combinen amb imatges científiques, religioses o partits de futbol, entre altres. Les imatges s’alternen i es reemplacen en una coreografia malaltissa mentre els desajustos entre elles creen nous significats que ens conduiran, finalment, a una inevitable saturació.