A la sacrosanta biblioteca, on el silenci és la llei i qualsevol acció no reglada per a la fi de llegir és proscrita, Alejandra la intervé físicament a través d'una dansa que successivament és interrompuda davant la possible vigilància dels seus guardians. Després de dipositar la càmera en un lloc estratègic, en plànol fix centrant la mirada a l'espai corb d'una biblioteca a dues altures, Alejandra es presenta en la segona planta. Les seves primeres incursions són tímides, al principi només es distingeix el seu cap sortint de l'escala, fins que se situa al centre de la imatge per interpretar diferents moviments coreografiades de la dansa Giselle fins que descendeix al pis inferior per sortir d'escena. La segona part es desenvolupa en un ambient i context completament diferent, en l'exterior. A la plaça de mercader i reunió més famosa de Marakech, el plànol fix és encara molt més obert, ja que es pot observar una gran part de l'espai poblat per zones i, finalment, l'acció d'Alejandra, davant el context i les circumstàncies, consisteix en un complet estatisme. De fet, a diferència de l'anterior, costa molt trobar-la entre tantes persones, fins i tot el seu aïllament estableix un contrapunt a una altra zona de la plaça on se celebra un divertiment a l'aire lliure plagat de públic.

Ambdues intervencions artístiques en espais públics estan caracteritzades per ser ràpides, senzilles i discretes. Són accions que reflexionen entorn de la complexa relació entre el públic i el privat, la idea de l'íntim inscrit a la ciutat o els espais fitats, i la ruptura dels hàbits naturals desenvolupats en aquests llocs de trànsit. Accions, performances o estatismes que lluny d'interrompre les dinàmiques, ni pretendre-ho, generen estranyaments exclusivament per qui està pendent i avisat, l'espectador a posteriori, ja que en el lloc i moment que succeeix ella passa completament desapercebuda.