Ruido ens presenta la història d'un venedor que es troba fora de lloc. Els seus productes no interessen i ell comença a adonar-se que alguna cosa passa en aquesta societat de la publicitat i el consum. Els desitjos que ofereixen els anuncis i les obres a la ciutat descobriran el perill que ens espera.

Utilitzant un llenguatge purament cinematogràfic, Pedro Ballesteros ens ofereix un conte modern. El lloc de la narració és una ciutat com Barcelona, bolcada al carrer, amb un ingent comerç, publicitat a tot arreu i un soroll constant. Veiem una ciutat activa, flexible, que es reconstrueix i s'ofereix als turistes. Una ciutat que està plena de publicitat també.

El nostre personatge, un venedor a domicili, no podrà lluitar contra el que ofereix la ciutat. El soroll urbà supera el dels instruments que intenta vendre, i els missatges publicitaris són més potents que el que ell pugui explicar de viva veu. Però ell, passejant urbà, es començarà a donar compte de l'efecte que produeix la publicitat. Els anuncis aposten pel calent i tot començarà a cremar. El foc entrarà en el seu cos i el venedor intentarà apagar-lo constantment. El problema és que el seu foc contaminarà la ciutat. Una imatge publicitària –provinent d'A Nada,, un altre treball de Pedro Ballesteros- donarà una idea al protagonista: submergir-se en el mar per a acabar amb el foc que li consumeix. Evidentment ens trobarem amb l'efecte contrari: El mar es convertirà en el magma que els treballadors que reconstrueixen la ciutat amb els seus martells mecànics descobriran.