«El vídeo AI. Artificial Innocence neix d'una contradicció. Es basa en tres elements fonamentals. Uns amics que estan aquí, el mar que fa de pont, que implica la història, que practica la distància i uns canvis de llum que vénen d'informacions creuades, documents d'un conte. Addició i suma de fonts, imposició i oblit de postures. És un vídeo obert a nous cicles».

En aquest vídeo, Maite Cajaraville desenvolupa una de les múltiples il·lusions virtuals a les quals accedirem en un futur pròxim. Dos nois i una noia relaxats en el ciberespai, representat per la imatge real d'una platja. El chroma key no dissimulat justifica que aquestes figures surin sobre les imatges. Ells estan asseguts en una pau somàtica, relaxats, fins i tot avorrits, la música optimista de videojoc acompanya la seva actitud. Sobre el cel d'aquest mar passen uns avions, ells continuen en una placidesa autista mentre esclata el paisatge i la música ideal es confon amb sons de drama. El trio s'avorreix, un tira pedres al mar amb un cel verd de guerra digital, cada vegada que llança esclata una bomba i s'escolta la seva explosió. La seva actitud no canvia. Després de diverses explosions els tres continuen relaxats, absents del seu entorn. Panoràmica cap a un cel blanc mentre torna el feliç so *electrolounge que perd força amb ressons d'esclats al fons.

Una de les funcions de l'art ha estat construir imatges, models virtuals de món. El paisatge virtual, espai de desenvolupament de la comunitat cibernètica, pot arribar a reproduir les pautes de comportament del món real. A través d'aquestes imatges de frívols rituals lligades a les utopies kitsch de felicitat, en aquest vídeo es troba un advertiment davant la realitat d'aquesta panacea, avui dia inaccessible, i les conseqüències aïllacionistes que portaria de ser quotidiana. El somni artificial es fa miques en ser consumit i deixar de ser excepcional, perquè no hi ha millor refugi contra el caos domèstic que l'univers cartesià, perquè més enllà de la pantalla existeix una realitat descomposta causat pels mateixos que generen la il·lusió, perquè l'apatia no diferencia realitats.

Finalment aquest vídeo el que fa és plantejar interrogants com, que és el que no existeix? no resultarà tan ràpida la permutació al món virtual que allunyi a l'usuari de la realitat? fins on es pot arribar per a entretenir? aquesta innocència serà la pròxima intel·ligència? realment s'està produint una revolució o només és un miratge?