Castillo, resident en un hospital psiquiàtric, resol un exercici periodístic: redactar, al costat del seu educador, una notícia de jardineria. La seva escriptura i pràctica en l'espai informatiu es transforma en un document sobre les persona més enllà de les seves circumstàncies.

Un resident de l'hospital assegut davant una taula parla a cambra, a través de la seva activitat  mostra subtilment una gran voluntat de superació. El retrat de Castillo és gravat a través de plans mitjà semiestàtics de Castillo, tant en el menjador on redacta la notícia, on al fons les dinàmiques de l'hospital continuen (amb inserit d'un pla detall del paper amb la redacció); com en una seqüència en l'estudi, on dóna la notícia i aquesta és corregida pel seu educador que apareix dictant-li. Els senzills protocols davant la cambra es compliquen en un exercici de coordinació de paraules i mirada. De l'estudi se surt al jardí per a representar la segona part de l'exercici on més residents es preparen a donar la notícia sobre l'evolució de la feina de casa jardineres, aquí ja no és Castillo el protagonista pel que apareixen els títols de crèdit.

Els progressos de Castillo són contínuament corregits i estimulats per l'educador pautando cada fase, a manera de director d'escena. Unes tasques tan aparentment senzilles com ho són redactar quatre línies i mirar a cambra arriben a impacientar a l'espectador que finalment realitza mentalment l'exercici. La seva solució és una catarsi en la qual tot progressa adequadament, gràcies a la paciència de l'educador. Jorge Tur Moltó observa amb distància el rostre dubitatiu de Castillo, constantment assessorat, per a descobrir a la persona i el seu esforç per sobre de la seva malaltia, com a transcripció fidel d'una realitat quotidiana.