Autoinmolació per la no acció, per l'oblit, davant els problemes del món. Recitada en italià serveix de fons i context a enregistraments processats d'un bloqueig obrer mexicà a Estats Units. La representació del poder, amb la presència d'un helicòpter, una tanca i la policia, expectant davant la potencialitat de conflicte, hàbilment enunciat i al·ludit per les paraules.

Manifest declamat per una dona en italià, a través del poema Un sólo camino, sección 10, de Niels Frank, sobre l'oblit i els conflictes personals enfront de la realitat. En el constant recitat es reconeixen els errors i imperfeccions propis de cara a la societat. La primera persona implica subtilment al propi espectador, ja que les faltes potencialment solen ser comunes. Enumeració que recorda a les oracions litúrgiques tradicionals, a l'estil del «jo confesso» o el «jo pecador», però de forma laica. El reconeixement dels oblits no es projecta cap a cap deïtat sinó a la pròpia responsabilitat. Duplicat, per dos moments de recitació, li confereix un ressò de reafirmació, una confirmació de l'oblidat. No és solament una admissió d'errors, sinó una acceptació de la pròpia naturalesa, una expiació amb autoindulgència.

«El primer de maig de 2006 les organitzacions que representen als treballadors mexicans que treballen a Estats Units van bloquejar la garita internacional de San Ysidro entre San Diego i Tijuana com a protesta de llei Sensenbrenner, HR 4437 (Llei 2005 per a la Protecció Fronterera, Antiterrorisme i Control de la Immigració Indocumentada)». Encara sense saber la raó de la presència policial, aquesta imposa un sever respecte i una gran força visual. En la seva inactivitat, amb una sola mirada, ralentida per l'autora, aconsegueixen paralitzar a l'espectador donant-li una major tensió i profunditat al text. Un treball en el qual la paraula es revela com a representació, qüestionant qualsevol tipus de jerarquia, amb final optimista.