SENYALS DE REPRESENTACIÓ

Posted in Uncategorized by admin on the octubre 31st, 2017

Lucia_Moreno

SENYALS DE REPRESENTACIÓ

Programa de videocreació – WHITE FRAME / HAMACA

Comissariat White Frame: Chantal Molleur / Comissaritat Hamaca: Albert Alcoz
Amb la presència d’Albert Alcoz

Lo Pati
11 de noviembre, 19:00 a 21:00 h
Carrer Gran Capità, 38, 43870 Amposta (Tarragona)
Entrada lliure / aforament limitat

La plataforma artística White Frame i la distribuidora de videocreació Hamaca uneixen forces en un projecte conjunt de comissariat que, mitjançant una representació selecta de treballs videogràfics actuals, proposa una aproximació al vídeo d’artistes suïssos i espanyols. Aquestes dues associacions establertes a Basel i a Barcelona, de la mà dels comissaris Chantal Molleur i Albert Alcoz, ofereixen un programa dividit en dues parts on les obres de videocreadors helvétics dialoguen subtilment amb les peces dels realitzadors nacionals. Aquesta mostra variada de manifestaciones audiovisuals no només corrobora l’ampli camp d’actuació dels videocreadors i videocreadores seleccionats, sino que també transmet la dimensió crítica que la tria d’obres posa en circulació. Les inquietuds ideològiques són el primer pla d’uns vídeos que transmeten problemàtiques contemporànies suggerint alternatives mitjançant vies d’escapament il·lusòries. Ho fan a través d’un l’anàlisi rigurós de les possibilitats que ofereixen les eines del vídeo digital. És per aquesta raó que el conjunt d’instàncies videogràfiques queda englobat sota un enunciat –Senyals de representació– que evoca tant el métode tecnológic que hi ha darrera la formació de sons i imatges en moviment com les figures que descriuren i les formes que precisen.

    El primer bloc de la projecció –protagonitzat per les mirades i les oïdes dels creadors suïssos– estableix una sèrie de perspectives híbrides que representa les tensions presents entre l’ésser humà i tot allò que l’envolta. L’impacte de la tecnologia digital en la quotidianitat de les persones, i la ruptura de la senyal emesa en forma de codi binari, es fa palès tant a OS Love (2016) de Luc Gut com a Frecuency (2008) d’Esther Hunziker. La pulcritud simulada per la màgia visual del primer contrasta amb la cruesa en la definició de l’apropiación analògica del segon. Són treballs que remeten al mitjà del vídeo col·locant en primer terme la interactuació que s’esdevé entre la pantalla i l’usuari. La senzillesa expositiva de Judit Albert a Mare Mosso (2016) amaga una reflexió sobre el paisatge marítim que, en incloure la identitat de la intervenció humana durant la captura de les imatges, transforma l’espai representat en una dimensió onírica carregada de lirisme. El to literari i el paisatgisme també són presents a Paradies (2016) de Max Phillip Schmid, un assaig versàtil que qüestiona, amb una veu en off poètica, el context de la naturalesa com a lloc apte pel descans contemplatiu. A Ersatz (2012) Elodie Pong presenta la discussió d’una parella que, inmersa en un creuement absurd de paraules sobre la feblesa de la noció d’identitat, acaba establint un raonament filosòfic no exempt d’humor. True, false or slightly better (2015) del collectif_fact cuestiona allò establert oscil·lant entre el registre neutral del documental i la posada en escena de la ficció. El joc de moviments desplegat per uns operadors concentrats en un simulacre d’accions fa dubtar sobre la validesa i la funcionalitat de les mateixes actuacions. Yves Netzhammer, per la seva part, fa ús de l’animació per ordinador a Tage ohne Stunden (2015), una peça inicialment exhibida com a videoinstal·lació que estableix lligams entre la tecnologia, el medi ambient i el cos humà des d’una òptica enigmàtica i tèrbola.

    El segon bloc del programa –d’obres fetes exclusivament per artistes espanyols– planteja un recorregut eclèctic per les pràctiques videoartístiques recents mentre insinua la rellevància del reciclatge fílmic i els trencament de les convencions narratives. Amb Iowneom Streets (2014) Lucía Moreno reutilitza representacions multimèdia prototípiques d’internet i animacions de ficció nordamericana per experimentar un viatge inquietant fet d’errors gráfics. Eli Cortiñas també descontextualitza filmacions de llargmetratges narratius per desmuntar les seves lectures. A Dial M for Mother (2009) entrecreua  una trucada personal amb les imatges de tres films de Gena Rowlands per establir una suposada comunicació telefónica amb la seva progenitora. Florencia Aliberti recicla gravacions amb webcam d’usuaris pujades a YouTube per evidenciar el dubtes existencials i les crisis identitàries de tots els que interactuen online amb el món exterior. Tant a Am I? (2012) com a Coming Out (2015) proposa diferents lectures del què suposa dirigir-se, des d’un àmbit privat, a una esfera pública mundial com és la d’Internet. Ahold of Get the Things To (2014) de Daniel Jacoby és una narració performática on tot allò dit pels diferents intèrprets no coincideix amb els fets visualitzats. El ritme d’unes seqüències delimitades pel procés de filmació estableix una dialéctica complexa i confusa que té un rocòdrom com a principal localització. L’absència de localització, o la completa neutralitat de la mateixa és un dels punts cabdals de A Specific Representation (2016) de Mireia Saladrigues. La simulació dels gestos característics de visitants, en un context suposadament artístic, es converteix en un estudi sobre l’intercanvi de paper respecte l’objecte de contemplació. Amb aquesta última reflexió sobre la dualitat del paper de l’espectador sobre la representació es tanca un programa heterogeni de treballs en vídeo que transmeten modes enginyosos de capturar i muntar l’esdevenir dels sons i les imatges.

Senyals de representació #01: White Frame 47 min. aprox.

OS Love (2016) Luc Gut. 6 min.
Frecuency (2008) Esther Hunziker. 3 min.
Mare Mosso (2016) Judit Albert. 4 min.
Paradies (2016) Max Phillip Schmid. 15 min.
Ersatz (2012) Elodie Pong. 4 min.
True, false or slightly better (2015) collectif_fact.
Tage ohne Stunden (2015) Yves Netzhammer. 8 min.

Senyals de representació #02: HAMACA

46 min. aprox.

Iowneom Streets (2014) Lucía Moreno. 3 min.
A Dial M for Mother (2009) Eli Cortiñas. 11 min.
Am I? (2012) Florencia Aliberti. 3 min.
Coming Out (2015) Florencia Aliberti. 4 min.
Ahold of Get the Things To (2014) Daniel Jacoby. 17 min.
A Specific Representation (2014) Mireia Saladrigues. 8 min.

[English]

Ersatz (2012) Elodie Pong

SIGNS OF REPRESENTATION

Video art program with White Frame (CH) / Hamaca (EP)
White Frame curator: Chantal Molleur /  Hamaca Curator: Albert Alcoz

In the presence of Albert Alcoz

Lo Pati
November 11th, 1997. 19:00-21:00 h
Carrer Gran Capità, 38, 43870 Amposta (Tarragona)
Free admission

The Swiss association White Frame and independent distributor Hamaca presents ‘Signs of Representation’, a co-curatorial video art program showcasing selected productions from Switzerland and Spain. These two organisations established in Basel and in Barcelona have entered into a dialogue through the curated work of Chantal Molleur from White Frame and Albert Alcoz representing Hamaca. The two programs explore the different ideological and artistic concerns of the artists. The results are varied in forms conveying the multiple possibilities of what the medium has to offer technologically for the various images and sounds represented in these productions.

Signs of Representation #01: White Frame
47’ min.

The first block of the projection features a hybrid selection of perspectives into the world of these Swiss video artists.

OS Love (2016) Luc Gut. 6 min.
Frecuency (2008) Esther Hunziker. 3 min.
Mare Mosso (2016) Judit Albert. 4 min.
Paradies (2016) Max Phillip Schmid. 15 min.
Ersatz (2012) Elodie Pong. 4 min.
True, false or slightly better (2015) collectif_fact.
Tage ohne Stunden (2015) Yves Netzhammer. 8 min.

Signs of Representation  #02: HAMACA
46 min.

The second block of the program presents works made exclusively from Spanish artists and their eclectic artistic video practices questionning the importance of film recycling and the breakdown of narrative conventions.

Iowneom Streets (2014) Lucía Moreno. 3 min.
A Dial M for Mother (2009) Eli Cortiñas. 11 min.
Am I? (2012) Florencia Aliberti. 3 min.
Coming Out (2015) Florencia Aliberti. 4 min.
Ahold of Get the Things To (2014) Daniel Jacoby. 17 min.
A Specific Representation (2014) Mireia Saladrigues. 8 min.

El Conde de Torrefiel a Hamaca Projecta

Posted in Uncategorized by admin on the octubre 17th, 2017

amarillo

 

HAMACA PROYECTA
Cicle de cinema i vídeo

EL CONDE DE TORREFIEL
M.C., 40′
Una proposta escènica amb intervenció videogràfica

ARTS SANTA MÒNICA
25 d’octubre a les 19:00h – 20:00h
La Rambla, 7, 08002 Barcelona
Entrada lliure / aforament limitat

M.C. és un nou projecte que El Conde de Torrefiel ha engegat a principis de 2017 i que culminarà en la presentació d’una peça escènica al maig de 2018, la forma de la qual i títol actualment desconeixem.

M.C. es troba ara en procés de recerca i cerca de materials. El procés de creació d’una peça per a la caixa negra d’espai teatral no pot reduir-se únicament a la cerca d’una forma escènica, de fet aquesta és precisament l’últim que apareix en un procés d’aquest tipus doncs és, diguem, la punta de l’iceberg que no pot sostenir-se sense una consistent massa amorfa i submergida de material que ha anat formant-se per ser fonament d’aquesta capa estètica i visible que és al cap i a la fi, una representació poètica d’aquesta acumulació, aquell arsenal d’informació que la sosté.

Hamaca Projecta ens ofereix la possibilitat d’utilitzar una de les seves sessions per materialitzar una linea de recerca de caràcter documental del projecte M.C. a través de la tecnologia del vídeo.

El paradigma del video és la seqüenciació d’imatges per crear escenes en moviment. En aquest cas anem a desincronizar la imatge del seu moviment, de la seva narrativa i presentar aquestes dues parts a contratemps. Un exercici de teatralitat on l’acció és generada per la paraula dels 4 intèrprets d’aquest projecte, mentre que la imatge apareix com una acció detinguda, un moment capturat i desarmat en un ressò infinit.

Un exercici de descripció d’imatges (un assaig obert al públic) que vol activar la provocació en l’estat anímic de l’audiència, que busca una porta d’entrada per a l’observació i la comprensió d’alguna cosa que ens resulta encara misteriós: com allò que es veu difícilment pot transcender el reduccionisme i la bidimensionalidad sense l’auxili del context que ho sosté.

EL CONDE DE TORREFIEL

Pablo Gisbert (Ontinyent, 1982) i Tanya Beyeler (Lugano, 1980) encapçalen el projecte artístic El Comte de Torrefiel, les peces escèniques del qual posseeixen una estètica visual i textual en la qual conviuen literatura, arts plàstiques i coreografia, que busca transcendir els paràmetres del llenguatge verbal. El Comte de Torrefiel configura les seves peces a manera de lliuraments d’un camí de recerca ampli, qüestionaments necessaris segons un temps i un moment concret. Són així propostes que treballen l’escena des d’una temporalitat immediata, formulant hipòtesi que puguin respondre a les incògnites que proposa aquest Segle XXI i les formes de representar-les en escena.

La trajectòria professional de la companyia s’inicia en 2010 amb l’estrena de La historia del rey vencido por el aburrimiento. Li segueixen Observen cómo el cansancio derrota el pensamiento en 2011, Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke en 2012, La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento en el 2013, La posibilidad que desaparece frente al paisaje en el 2015 i GUERRILLA en maig de 2016 .

La companyia ha recorregut el territori nacional, presentant els seus treballs en diferents sales i festivals. Aviat el treball de la companyia han transcendit internacionalment participant a programacions llatinoamericanes, però especialment manera europees; presentant en paises com Portugal, França, Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Itàlia o Àustria, en festivals i sales com elKunstenfestivaldesarts, Festival de Otoño de Paris, Alkantara Festival, Steirischer Herbst, Noorderzon Festival, CDN de Montpellier, o Théâtre de Vidy-Lausanne, entre altres.

 

[castellà]

HAMACA PROYECTA
Ciclo de cine y video

El Conde de Torrefiel
M.C., 40′
Una propuesta escénica con intervención videográfica

ARTS SANTA MÒNICA
25 de octubre a las 19:00h – 20:00h
La Rambla, 7, 08002 Barcelona
Entrada libre / aforo limitado

M.C. es un nuevo proyecto que El Conde de Torrefiel ha puesto en marcha a principios de 2017 y que culminará en la presentación de una pieza escénica en mayo de 2018, cuya forma y título actualmente desconocemos.

M.C. se encuentra ahora en proceso de investigación y búsqueda de materiales. El proceso de creación de una pieza para la caja negra de espacio teatral no puede reducirse únicamente a la búsqueda de una forma escénica, de hecho ésta es precisamente lo último que aparece en un proceso de este tipo pues es, digamos, la punta del iceberg que no puede sostenerse sin una consistente masa amorfa y sumergida de material que ha ido formándose para ser cimiento a esa capa estética y visible que es al fin y al cabo, una representación poética de esa acumulación, ese arsenal de información que la sostiene.

Hamaca Projecta nos ofrece la posibilidad de utilizar una de sus sesiones para materializar una linea de investigación de carácter documental del proyecto M.C. a través de la tecnología del vídeo.

El paradigma del video es la secuenciación de imágenes para crear escenas en movimiento. En este caso vamos a desincronizar la imagen de su movimiento, de su narrativa y presentar estas dos partes a contratiempo. Un ejercicio de teatralidad donde la acción es generada por la palabra de los 4 intérpretes de este proyecto, mientras que la imagen aparece como una acción detenida, un momento capturado y desarmado en un eco infinito.

Un ejercicio de descripción de imágenes (un ensayo abierto al público) que quiere activar la provocación en el estado anímico de la audiencia, que busca una puerta de entrada para la observación y la comprensión de algo que nos resulta todavía misterioso: como aquello que se ve difícilmente puede transcender el reduccionismo y la bidimensionalidad sin el auxilio del contexto que lo sostiene.

EL CONDE DE TORREFIEL

Pablo Gisbert (Ontinyent, 1982) y Tanya Beyeler (Lugano, 1980) encabezan el proyecto artístico El Conde de Torrefiel, cuyas piezas escénicas poseen una estética visual y textual en la que conviven literatura, artes plásticas y coreografía, que busca trascender los parámetros del lenguaje verbal. El Conde de Torrefiel configura sus piezas a modo de entregas de un camino de investigación amplio, cuestionamientos necesarios según un tiempo y un momento concreto. Son así propuestas que trabajan la escena desde una temporalidad inmediata, formulando hipótesis que puedan responder a las incógnitas que propone este Siglo XXI y las formas de representarlas en escena.

La trayectoria profesional de la compañía se inicia en 2010 con el estreno de La historia del rey vencido por el aburrimiento. Le siguen Observen cómo el cansancio derrota el pensamiento en 2011, Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke en 2012, La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento en el 2013, La posibilidad que desaparece frente al paisaje en el 2015 y GUERRILLA en mayo 2016.

La compañía ha recorrido el territorio nacional, presentando sus trabajos en diferentes salas y festivales. Pronto el trabajo de la compañía han trascendido internacionalmente participando a programaciones latinoamericanas, pero en especial modo europeas; presentando en paises como Portugal, Francia, Bélgica, Holanda, Inglaterra, Alemania, Suiza, Italia o Austria, en festivales y salas como el Kunstenfestivaldesarts, Festival de Otoño de Paris, Alkantara Festival, Steirischer Herbst, Noorderzon Festival, CDN de Montpellier, o Théâtre de Vidy-Lausanne, entre otros.

CONVOCATORIA HAMACA – REINA SOFIA 2017

Posted in Uncategorized by admin on the octubre 6th, 2017

convocatoria2017

Tras las últimas ediciones de 2008, 2011, 2013 y 2015 Hamaca y el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) anuncian una nueva convocatoria pública para la recepción de vídeos que pasarán a formar parte del catálogo audiovisual experimental de Hamaca.

Las piezas seleccionadas serán distribuidas a nivel estatal e internacional por Hamaca. Estos vídeos formarán parte, de la base de datos de la Biblioteca del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, para su consulta con fines de investigación hasta diciembre de 2018 A continuación se detallan las condiciones de participación:

PARTICIPANTES:
Cada autora/autor, de nacionalidad o residencia española, podrá presentar hasta un máximo de tres vídeos de cualquier fecha de producción.. Las obras pueden ser realizadas en cualquier idioma, siempre que incluyan subtitulos en castellano.

PRESENTACIÓN:
Para presentarse a la convocatoria se debe enviar un mail a info@hamacaonline.net con el asunto “Convocatoria 2017: inscripción”.

En dicho mail se ha de incluir un documento en formato pdf que contenga los siguientes datos:

1-Datos de contacto de la autora, del autor o del colectivo (correo electrónico y número de teléfono).
2-Datos biográficos de la autora, del autor o del colectivo.
3-Título del vídeo.
4-Sinopsis del vídeo (máximo 100 palabras).
5-Links del vídeo que ha de estar disponible para su consulta online, y el password correspondiente si estuviera en privado.

Los puntos 3, 4 y 5 se han de completar para cada una de las producciones presentadas

INSCRIPCIÓN Y PLAZOS:
A la recepción de este mail, los y las inscritos/as recibirán una notificación, con su correspondiente número de referencia.

La inscripción es gratuita y permanecerá abierta hasta el lunes 6 de noviembre a las 14h, no se aceptarán envíos posteriores.

SELECCIÓN:
El comité de selección está conformado por Cristina Cámara, conservadora de cine y vídeo en el MNCARS; Chema González, jefe de actividades culturales en el MNCARS; Marc Vives, director de la Nau Estruch y artista visual.

La resolución se hará pública el día 1 de diciembre en www.hamacaonline.net y se notificará por correo electrónico a las y los participantes.

 

CAT

Després de les últimes edicions de 2008, 2011, 2013 i 2015 Hamaca i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) anuncien una nova convocatòria pública per a la recepció de vídeos que passaran a formar part del catàleg audiovisual experimental d’Hamaca.

Les peces seleccionades seran distribuïdes a nivell estatal i internacional per Hamaca. Aquests vídeos formaran part de la base de dades de la Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía per a la seva consulta amb finalitats de recerca fins a desembre de 2018. A continuació es detallen les condicions de participació:

PARTICIPANTS:
Cada autora/autor, de nacionalitat o residència espanyola, podrà presentar fins a un màxim de tres vídeos de qualsevol data de producció. Les obres poden ser realitzades en qualsevol idioma, sempre que incloguin subtitulos en castellà.

PRESENTACIÓ:
Per presentar-se a la convocatòria s’ha d’enviar un mail a info@hamacaonline.net amb l’assumpte “Convocatòria 2017: inscripció”.

En aquest mail s’ha d’incloure un document en format pdf que contingui les següents dades:

1-Dades de contacte de l’autora, de l’autor o del col·lectiu (correu electrònic i número de telèfon).
2-Dades biogràfiques de l’autora, de l’autor o del col·lectiu.
3-Títol del vídeo.
4-Sinopsi del vídeo (màxim 100 paraules).
5-Links del vídeo que ha d’estar disponible per a la seva consulta online, i el password corresponent si estigués en privat.

Els punts 3, 4 i 5 s’han de completar per a cadascuna de les produccions presentades.

INSCRIPCIÓ I TERMINIS:
A la recepció d’aquest mail, els i les inscrits/as rebran una notificació, amb el seu corresponent nombre de referència.

La inscripció és gratuïta i romandrà oberta fins al dilluns 6 de novembre a les 14h, no s’acceptaran enviaments posteriors.

SELECCIÓ:
El comitè de selecció està conformat per Cristina Càmera, conservadora de cinema i vídeo en el MNCARS; Chema González, cap d’activitats culturals en el MNCARS; Marc Vives, director de la Nau Estruch i artista visual.

La resolució es farà pública el dia 1 de desembre en www.hamacaonline.net i es notificarà per correu electrònic a les i els participants.