L'autor considera que aquesta obra està en deute amb els manuals d'ús, els programes televisius i vídeos del tenor del faci'l-vostè-mateix, i els conscienciosos estudis de materials de les disciplines tecnocientífiques. La proposta d'aquesta lliçó de coses o drama d'objectes és: Com construir una casa? No obstant això no es tracta d'una casa literal i les coses, els objectes emprats són d'allò més comú: unes quantes ampolles, un martell, aigua, un retolador… El vídeo es desglossa en tres parts –“space” (espai), “equilibrium” (equilibri), “endurance” (resistència)–, i cadascuna consta de dues o més exercicis. L'autor parla de “tests” amb els quals persegueix “explorar diferents reaccions dels materials sota condicions específiques”. El resultat està entre la física recreativa i la patafísica (ciència de les coses inútils), amb algun artifici per a la vista.

Gustavo Caprín, artista argentí establert a Barcelona des de l'any 2001, diu interessar-se per “un llenguatge visual que investigui el funcionament de determinats sistemes i incorpori procediments d'altres disciplines i àrees del coneixement com són la física, la biologia i la història, entre altres.” Aquesta obra i la seva seqüela, “Able and Disabled: 10 Exercises”, recorden un clàssic del vídeo: “Children’s Tapis” (1974), de Terry Fox, consistent en una àmplia sèrie d'accions basades en els trucs sorprenents, els esplais filosòfics de la ciència recreativa o la màgia natural. Alguns dels “exercicis” de Caprín, sempre executats de manera cerimoniosa i metòdica, pertanyen no obstant això a l'ordre aparent de la bagatel·la. Són com a equacions d'espai i de disposició o estat dels elements amb els quals juga: dues ampolles allunyades gradualment per un martellejo alternatiu, fins a portar-les a sengles flancs de l'espai fora de camp; quatre ampolles alineades diagonalment, de les quals es resten les dues dels extrems; l'acte d'apilar dues ampolles, la base d'una sobre el coll de l'altra. O la simple constatació de la resistència d'un envàs de vidre davant els repetits cops d'un martell.

Aquest vídeo, com uns altres del seu autor, està deliberadament desproveït de so com per a ressaltar el esquematisme exemplar, instructiu, de les imatges. Però, en realitat també, es ressalta el so absent i s'activa la memòria auditiva, particularment davant els cops de martell i quan corre o es regira l'aigua.