Un ser compost per tela daurada i fulles d'arbre atrapa a un animal disecat per a portar-lo a un bany públic en un parc, quan sali roda fins a desaparèixer. Després d'aquest inici, Momu & No És a duo desenvolupen un quimèric relat performatiu la centralitat del qual es troba en una cançó de Frank Sinatra i el seu desenvolupament entorn d'un enorme Mohai que van desplaçant.

«Un és massa poc, i dos és sol una possibilitat» Donna Haraway)

Una parella d'extravagants personatges viuen una jornada desballestada. Les dues protagonistes adquireixen en una botiga un Mohai o Moái. Una escultura similar a les que a l'Illa de Pasqua van esculpir els Rapa Nui. Durant el seu trasllat succeeixen diverses peripècies fabuloses que transiten entre el diàleg i l'acte extravagant. El vídeo desenvolupa densos moments de fantasia en els quals esbalaïdores accions giren en entorns quotidians reconvertits en exòtics. Els diàlegs són escassos entorn de qüestions trivials sobre l'estat d'ànim del Mohai. A partir de situacions tant cerimonials com indeterminades i màgiques, la provocació i el comportament paradoxal dels personatge fa impossible qualsevol tipus de revelació. A més de la presència de totes dues artistes és constant l'aparició de fum, la trajectòria aleatòria del qual es podria interpretar com a valuosa font d'inspiració: fum lisèrgic, fum contaminant o, simplement, cortines de fum que oculten falses promeses.

El desenvolupament d'aquestes imaginatives al·legories traspassen les capacitats dels subjectes enunciadors cap a la resignificació de l'epopeia a través de l'arbitrarietat. Una successió d'arguments, cronotopos i significats diferents són juxtaposats entre pràctiques performatives amb sentits per a-quotidians compartits. Un progrés inventiu coherent amb els desitjos i maneres de vida alternatius que mostren les dues artistes. Aquests són moments de producció simultània d'experiències, enteses com a pràctiques artístiques compartides. A partir del joc íntim de les paradoxes connecten amb posicions dispars (relacionals, obertes i disposades a l'antull) desenvolupant desassossecs febrils. Com una parella subversiva emancipada, porten a la pràctica les seves fantasies, puntualitzats per l'atzar, per la disconformitat, el despreniment i la contrarietat embriagadora.