Aquesta obra està composta per un vídeo que “dialoga” sobre un gènere pictòric: la natura morta. El vídeo mostra vuit composicions en equilibri diferents entre si, realitzades amb diversos objectes quotidians, de taula, com a gots, coberts, fruita, útils de cuina. Aquests equilibris els interpreto com vuit imatges pictòriques, vuit naturaleses mortes que cobren vida en sofrir el desgast provocat per la gravetat i el pas del temps. Així, cada natura morta s'anirà ensorrant pel desequilibri, i la pintura que abans es mostrava inerta i inanimada, cobra ara vida amb l'ensulsiada. Pintures incompletes i maldestres que entren, així, en una suposada relació de causa-efecte per la qual perden, al mateix temps, el seu estatus d'independència i la seva adscripció al gènere de la pintura. Un simulacre d'acció que, en la mateixa mesura que exhibeix la seva evidència, amaga la seva absoluta fragilitat, perquè es basa exclusivament en la juxtaposició de subjecte i objecte, i en l'estudiada mesura dels seus temps de “vida”.