Aquesta obra és l'inici com a col·lectiu de Sra. Polaroiska en Butaca de Cintura  en el qual Maria Ibarretxe i Alaitz Arenzana són les directores i també les intèrprets. La puresa de les imatges i la cura extrema de la fotografia i del so, deixa endevinar una mirada peculiar que aquestes dues artistes compartiran en successius anys. Una mirada que està centrada en el cos. Un cos que desestructura estereotips en l'espai i en el temps. En aquesta obra elles activen el moviment i el mostren des dels seus propis cossos, sincers, sense artifici, que no “representen” sinó que “presenten” la seva mirada a l'espectador.

Tota l'acció transcorre en un pis. Dues dones en un mateix espai, que no obstant això semblen habitar-lo de diferent forma. La seva mirades a penes es creuen en instants fugaços i moments concrets. Cossos independents, amb presències efímeres. Elles es mouen per les estades i  dialoguen amb els elements inerts, convertint-se en un element inorgànic més de l'espai. El so d'aquesta obra és un element fonamental que és a càrrec d'Aranzazu Calleja. Aquest so obre lloc a espais invisibles, converses de ràdio, ones de freqüència, cançons d'òpera, mentre les dues ocupants a penes pronuncien una sola paraula.

Els seus gestos i accions transmeten tots els significats possibles a l'espectador. Tan sols una petita pregunta i una resposta ràpida confirmen que els seus cossos són també emissors sonors. Elles es troben en un espai físic reduït que recull la cambra , i no obstant això l'espectador viatja a altres llocs amagats, obrint-se així  un espai imaginari que li porta a nous territoris.