Raza és una pel·lícula dirigida en 1941 per José Luis Saenz de Heredia a partir d'un argument proposat, sota pseudònim, per Francisco Franco Bahamontes i estrenada a l'any següent. En ella es recreen, amb algunes variacions, la vida del generalíssim des de la seva infància. La cinta va servir com a patró ideològic i propagandista per al règim franquista. En la pel·lícula original l'ideari del nacional-catolicisme és desenvolupat ressaltant l'honor, l'abnegació i el valor, valors militars que s'oposen als laxos i interessats econòmicament de la burgesia. Un elenc de personatges exòtics són nomenats o presentats com els maçons o els vermells (els dolents) o els almogàvers (la personalitat ideal) que emplacen la disputa, el drama i l'heroïcitat en baralles tan elementals i estereotipades com els còmics de gestes de l'època. La intervenció que realitza Manel Bayo sobre pràcticament la integritat del film és de caràcter al·lucinatori, aprofundint més en aquest regust a còmic. L'acolorit del blanc i negre resitua les imatges en un context kitsch distorsionant l'exaltació patriòtica. Però, a més d'acolorir-la, manipula (la manipulació) col·locant ales de ratapinyada a la mare, gàbies d'ocell als caps de les dones, un nen amb els ulls vermells, floritures en els vestits i fons i una llarga infinitat de desviacions surrealistes sobre la pròpia fisicitat de la imatge. Adultera els elements de forma premeditada remarcant les subtrames. (Resulta molt interessant com Manel Bayo per a representar la batalla naval de cuba se surt de la dinàmica de retoc 2D autoimposada fins a aquest moment en la pel·lícula per a desenvolupar-la mitjançant una animació infogràfica 3D, a manera de videojoc, amb retallades de les escenes originals.) A través d'aquest pervers reciclatge de les imatges dogmàtiques, que al seu torn són documents d'una època Manel Bayo desenvolupa una relectura sobre la mitificació, i mistificació, del poder al mateix temps que modifica el sentit autobiogràfic memorial variant subtilment les peces del joc amb les quals s'autorepresentava el generalíssim. Desmunta el document sense trastocar l'ordre narratiu d'aquesta pseudo biografia idealitzada del dictador, no obstant això, com si d'una operació matemàtica es tractés, redueix l'apropiació a l'absurd.