El sistema penal espanyol prohibeix a les recluses cuinar en les cel·les a diferència d'uns altres països com Itàlia on sí que es pot i estan proveïdes de "petites cuines". Aquest fet, pot semblar fútil però per als presos cuinar és connectar-se amb la quotidianitat de la vida que tenien abans d'entrar a la presó. Els mecanismes de reclusió s'accentuen en aquestes restriccions que despullen a les persones d'autonomia i apoderament.

Retomar sonidos és una peça sonora resultat d'un cicle de trobades impartides en el centre penitenciari Brians en el qual es va reunir dotze recluses. La proposta va permetre que les participants poguessin expressar-se a través de la cuina malgrat estar desproveïdes dels utensilis propis de les cuines. Seguint tècniques utilitzades per a crear efectes de so Foley –utilitzats al cinema–, es van utilitzar objectes que es poden trobar en el centre i mitjançant aquests, es van recrear sons que evoquen moments en la cuina. Així, el so en destapar una ampolla, en batre un ou o fregir patates, van ressonar de nou després de desaparèixer per anys de la seva realitat. Retomar sonidos forma part d'un projecte més ampli anomenat Cooking in Maximum Security que transita entre l'antropologia i l'art.

Començat a Itàlia i desenvolupat en diferents centres penitenciaris, cerca acostar-se a un context complex que serveix de metàfora per a reflexionar quines són les relacions de poder i les jerarquies de l'estat.

Obra guanyadora de la Biennal d'Amposta del 2018.