Una historia nunca contada desde abajo pren com a punt de partida un dels casos més insòlits i radicals en la història de les tecnologies de la comunicació recents: el projecte Cybersyn o Synco. Aquest projecte, dirigit pel visionari cibernètic Stafford Beer, va tenir lloc a Xile entre 1971 i 1973 durant el govern del president Salvador Allèn, quedant frustrat a causa del cop d'estat liderat per Augusto Pinochet.

A partir de la història d'aquesta Màquina de la Llibertat, que proposava «lliurar les eines de la ciència al poble», i altres escenaris paradigmàtics lligats a la noció de desaparició i coneixement soterrat, es planteja una narrativa fílmica, dividida en actes, entre el documental històric, la ciència / política ficció i el retrat psicològic.

Les utopies, fins i tot les més revolucionàries, sempre evidencien les fallades sistemàtiques del moment en el qual van ser formulades; aquest assaig audiovisual se situa en aquest encreuament tractant de pensar què hi ha darrere dels usos positivistes i generalitzats de les tecnologies, mostrant les condicions que en aquest cas les van propiciar i més tard van anul·lar. Com una màquina narrativa atemporal ens situa en la dissolució de la distància entre humanitat i tecnologia endinsant-se en les fissures que això produeix.