A partir d'un emblema de la lluita democràtica a Grècia, Laura Cazzaniga recupera la Z, com a adhesiu que col·loca en diferents murs, per activar la crítica contra una altra dictadura que afecta aquest país, la dels mercats.

L'ús de la lletra Z a Grècia té una història de marcat caràcter polític i reivindicatiu. Com a acrònim de la paraula Zει (que es pot traduir per «viu» o «està viu») el seu ús es va estendre en la dècada dels 60, il·lustrant la resposta social contra els assassinats d'activistes com Gregory Lambrakis, o la lluita i creixents protestes contra el «Règim dels coronels», una dictadura que va començar en 1967 i va finalitzar en 1974 donant pas a la Tercera República Hel·lènica actual. Durant aquesta dictadura, la junta militar va intentar abolir l'ús d'aquest símbol, però sense èxit, gràcies, entre altres coses, a l'aparició de novel·la política Z (Vasilis Vasilicos, 1967) que recrea l'assassinat del polític, i la seva posterior adaptació cinematogràfica de Costa-Gavras en 1969. La Z es va convertir a Grècia, en símbol de la resistència, dissidència i del desacord.

Les diferents crisis a Grècia durant aquest segle XXI han produït malestar i revoltes populars que revelen els problemes de la seva democràcia, tan política i socialment, que lluiten contra la influència dels mercats neoliberals i la pressió de la Comunitat Econòmica Europea. Per aquests motius i reivindicant la igualtat social, Laura Cazzaniga recupera l'ús de la Z a manera de crit de guerra incentivador de dissensos. El seu grafit és un adhesiu que situa tant en murs com en escales, mobiliari urbà, etc. fixant centenars d'elles al llarg d'Atenes. Encara que no les col·loca en qualsevol lloc sinó a la seu del Parlament, a la plaça de Syntagma, en els llocs històrics de les revoltes d'estudiants i al barri anarquista d'Exarchia. Aquest vídeo mostra la seva labor i els llocs que ha intervingut amb una textura de glitch i soroll sobre la imatge a manera de documentació d'artivisme urbà.