Los Cavernícolas és un vídeoassaig agrícola makiner que, des d'aquesta cruïlla, es pregunta sobre la construcció del subjecte rural, ficcionat des d'entorns urbans com a aliè a la cultura o a la producció de coneixement. En el curtmetratge, Cande Lázaro prèn com a punt de partida una confessió d'un conegut, «ja no vaig al poble perquè està ple de cavernícoles», per a indagar en qüestions embullades i irresolubles com la construcció de l'alteritat, les pràctiques extractivistes o les perversions del discurs de la inclusió, a partir de la lògica de l'estereotip.

Aquí, la disfressa apareix com un dispositiu que convida a burlar la rigidesa i els essencialismes sobre la ruralització i la construcció de la classe, però també la racialització. Tot i això, aquesta operació es combina amb la pràctica d'una escolta radicalment tendra i activa que ens convida no a solucionar aquestes complexitats, sinó a sostenir-les. És precisament aquesta con/fusió que, acompanyada d'una imatge pobra i amateur, ens incomoda amb el desig de convidar-nos a practicar noves maneres de narrar-nos i entendre'ns, en relacions problemàtiques i inquietants tant amb el centre com amb la perifèria.

Los Cavernícolas ha estat produïda en el marc de l'exposició “*Només si fa olor de terra”, comissariada per blanca arias en 2024 per a la Panera de Lleida.