Hamacaonline

Catàleg

Notícies

  • Equip de gestió


    • Eli Lloveras
      directora

      Després d'una temporada treballant com a professora de secundària va passar a ser membre de la productora cultural YProductions, amb qui va desenvolupar diversos projectes vinculats a la producció, gestió, investigació i formació en l’àmbit de la cultura. Va ser una de les iniciadores de la distribuïdora HAMACA al 2005 i n’és la directora des de 2009.

       
      Durant aquests anys ha impulsat projectes com el Cicle de Vídeo a la Gran Pantalla, on introduïa el vídeo a sales de cinema, o la primera antologia de vídeo en el context espanyol (Apologia/Antologia). Ha estat convidada com a ponent en seminaris al voltant de la distribució del vídeo en institucions com el MNCARS, el MACBA, la Sorbonne de París o l’Arsenal de Berlín.

    • Kikol Grau
      tècnic

      Comença la seva trajectòria professional a BTV i ha estat productor i realitzador independent per al programa Metròpolis de TVE. Com a creador ha realitzat nombrosos videoclips i treballs audiovisuals que l’han portat a festivals europeus i internacionals. El 2014 realitza la seva primera pel·lícula Objectiu Gadafi i el 2015 rep el premi del Festival Docks on the bay de Sant Sebastià per la seva pel·lícula La más macabra de las vidas. Actualment presenta Inadaptados i No somos nada, fins al moment la tercera i quarta pel·lícula seva respectivament.


    • Julia Montilla
      coordinadora

      Màster en Producció i Recerca Artística i llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona, desenvolupa des dels anys noranta pràctiques artístiques que s'interrogen sobre els propòsits darrera l’elaboració de les imatges i la seva història en l’esfera pública. És tutora al Grau d'Arts de la UOC i coordinadora i responsable d'educació a HAMACA. Va ser sòcia fundadora de la llibreria cooperativista La caníbal i ha publicat l’assaig Enajenadas. Ilustraciones médicas de la locura femenina en el siglo XIX (Brumaria, 2016). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives com La Bèstia i el Sobirà (MACBA i Württembergischer Kunstverein Stuttgart) o Wunder, Miracles, Art, Science and Religion (Deichtorhallen Hamburg y Kunsthalle Krems), gaudint de diverses beques i subvencions de institucions i entitats privades com La Generalitat de Catalunya, Fundació Botín o “la Caixa”. Interessada en la fotografia i l’audiovisual, la seva producció s’expadeix cap l’àmbit editorial. Ha publicat .

      Forma part del Patronat d’Hangar.

  • Junta

    • Marc Vives Muñoz
      president

      Barcelona, 1978. Artista. Viu i treballa entre Barcelona i Sant Sebastià, combina la seva pràctica artística amb la pedagogia, la direcció de graf.cat i el comissariat a la NauEstruch. Ha codirigit projectes com YProductions, Hamaca, Por la Vena, Radiobucket, Objectes d’Estudis a la Fundació Tàpies o un cicle a la Sis Galeria.

      Després d’haver treballat durant una dècada amb el duet Bestué/Vives, recentment ho ha fet a NYAM NYAM (Barcelona), CA2M (Madrid), a PROKLAMA, Artium (Vitòria), a la Galeria Mite (Buenos Aires), Tabakalera (Donostia) o THE WILSON EXERCISES en ROGALAND KUNSTSENTER (Noruega), REDCAT (Los Angeles) i ESPAI 13 - F. Miró (Barcelona).

      Forma part del Patronat d’Hangar.
    • Laura Baigorri Ballarín
      secretaria

      Barcelona, 1960. Comissària, investigadora i docent. Professora titular especialista en art i nous mitjans a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (des de 1993). Directora del Departament de Disseny i Imatge (2012-2016). Vicedegana d’Investigació, Doctorat i Postgraus (des de 2016).

      Té diverses publicacions dedicades a la història del vídeo, el net art, els videojocs i, en general, el new media art. També ha comissariat nombroses exposicions al voltant d’aquestes pràctiques. Les més recents són: CTRL + [self]: Intimacy, Extimacy and Control in the Age of the Self's Overexposure (2016), Festival HTMlles12 Terms of Privacy de Montreal; Romper las reglas: juego y desafío ético en el arte (2015) en CENART, Festival de Artes Electrónicas y Vídeo Transitio_MX06 de Mèxic DF;  Videoarte. Video crítico en Latinoamérica y Caribe (2009-2015), AECID e Instituto Cervantes. Monográfico Carta blanca a comisarios. Metrópolis RTVE (2012). Monográfico MULTIVERSO. Metrópolis RTVE (2016).

      http://laurabaigorri.net/

    • Eugeni Bonet
      tresorer

      Barcelona, 1954. Treballa en les àrees del vídeo, el cine i els mitjans digitals, tant des de la reflexió com des de la pràctica artística.

      Ha comissariat exposicions i programacions com: Desmontaje: film, vídeo/apropiación, reciclaje (1993), Señales de vídeo: aspectos de la videocreación española de los últimos años (1995-1997), Moviment aparent: la invitació al viatge immòbil en les tecnologies ubiqües del temps, la imatge i la pantalla (2000), Properament en aquesta pantalla: el cinema lletrista, entre la discrepància i la sublevació (2005) i Desbordamiento de Val del Omar (2010-2011).

      És coautor de dos llibres de referència, En torno al vídeo (Barcelona 1980; México DF 1984; Universidad del País Vasco 2010) i Práctica fílmica y vanguardia artística en España, 1925-1981/The Avant-Garde Film in Spain (Madrid 1983), i altres dels seus escrits han estat recollits al volum Escritos de vista y oído (http://macba.cat/en/publi-eugeni-bonet).

      La seva obra de creació s’estén des de les filmescultures i peces de projeccions múltiples dels anys 70 fins als llargmetratges Tira tu reloj al agua (2003-2004) i eGolem (2007-2017) i a diverses instal·lacions multipantalla.

      El 2014, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) li va dedicar una exposició sota el títol L'ull escolta. Eugeni Bonet: pantalles, projeccions, escrits.

    • Mireia Saladrigues
      vocal

      Terrassa, 1978. Artista visual i investigadora del programa internacional de doctorat a la Universitat d'Arts d'Hèlsinki.

      Ha exposat en centres de referència nacionals i europeus: Espai 13, Fundació Miró (2011), Fundació Antoni Tàpies (2014), Centre Cultural Caja Madrid (2011), La BF15 de Lió (2014), Centre d'Art Li Lait en Albi (2015), Videonale.13 a Bonn (2011), Museu Nacional de Fotografia de Copenhaguen (2010), Museu Kiasma a Hèlsinki (2009), DIA Art Foundation (2008), Pori Art Museum (2008), Onomatopee en Eindhoven (2015 i 2012).


      La seva trajectòria professional s'ha vist reconeguda amb diversos premis i beques, els més recents són Kone Research Grant (2016), SAAR. Summer University of Artistic Research (2015, 2014 i 2013) i Kuvataide Akatemia PhD a Hèlsinki (2015 i 2014).