Carlos Irijalba (Pamplona, 1979) ha estat resident en la Rijksakademie d'Amsterdam entre 2013-2014. Es gradua en la Universitat del Pais Basc i UDK Berlin 2004. La seva obra va assumir la pràctica tridimensional de manera intervencionista, utilitzant l'entorn com a matèria per si mateixa. Aviat es va embarcar en una recerca sobre el temps i l'espai que li va portar a utilitzar la fotografia i el vídeo com les seves eines més habituals. En la seva cerca, la llum va jugar un paper vital, no tant com motiu a representar sinó com a dispositiu narratiu i conceptual. Per exemple, Twilight, una de les seves obres més aclamades, en la qual va desplaçar una torre de llum d'un estadi de futbol i la va reubicar en Irati, un dels pocs boscos tropicals que queden a Europa. El seu objectiu era explorar la construcció de la realitat a través de la llum, com a veritable imatge de l'espectacle en la civilització occidental.

Guardonat amb la Beca de Fotografia Guggenheim Bilbao en 2003 i la Beca d'Art Marcelino Botín en 2007/08 també va rebre la Beca i el Primer Premi de la Fundació Shifting i el Premi Revelació PhotoEspaña entre altres. Irijalba ha exposat en museus d'art internacionals, com el CCCB de Barcelona, el MUMA de Melbourne o el LMCC de Nova York.

El treball de Irijalba es regeix pel principi de pertinència, caràcter necessari per a conviure amb el món. Des d'aquest lloc, el seu treball se centra en la relació potencial de l'objecte, la imatge o la instal·lació per a activar els llocs que habiten. L'obra reacciona a l'experiència relativa del temps, l'espai i la construcció fictícia del territori. Aquí, el tempo geològic, els cicles naturals i els provocats per l'home són crucials per a situar la nostra dimensió i potenciar la crítica cap a l'actualitat en la qual ens emmarquem.