Eulàlia Valldosera


Formada a l'escola de Belles Arts de Barcelona a finals dels anys vuitanta es trasllada a Holanda a principis de la dècada dels 90 on comença a treballar en la seva obra El obligo del mundo amb la qual assenta als principis del seu treball basats en el reciclatge i privilegiant el residual enfront de la materialitat de l'objecte. En les seves primeres instal·lacions i accions lumíniques utilitza el seu propi cos com l'única eina possible davant els mitjans de reproducció. El segueix Apariencias on procedeix a la intervenció dels espai asèptics de museus i galeries que converteix en suport de les seves projeccions de llum i ombres. Els dispositius tecnològics queden al descobert i conviuen amb els objectes domèstics en la seva narració de l'espai privat entès com el nostre segon cos. El 1995 s'instal·la de nou a Barcelona mentre les seves obres a manera d'escenografies com Provisional Living adquireixen grans dimensions i incorporen a l'espectador. El 1999 resideix a Berlin amb la prestigiosa beca que atorga el DAAD per donar suport al seu reconeixement fora de les nostres fronteres en nombroses biennals internacionals que en la dècada dels 90 van donar començament a una nova manera de presentar l'Art Contemporani a nivell global de mans dels primers comissaris independents que ara regeixen l'escena internacional. Finalment es va reconèixer al nostre país per la seva retrospectiva presentada a la Fundació A. Tàpies (2001) i més recentment al Museu Reina Sofia (2009).

Obres