Jorge Tur Moltó


El 2006 dirigeix De función en coproducció amb Televisió de Catalunya i el Màster de la UAB. Un treball que ens parla de la vida en una funerària, exactament en la part que no estem acostumats a veure. «Com el seu títol ho avança, la mirada modela cada pla com si es tractés d'un lloc on es confonen els límits entre les bambolines i l'escenari, com si el procés de preparació ja tingués una teatralitat suficient que fa innecessària la representació» (D. Trerotola). Ha guanyat premis com el Manoel d'Oliveira al Millor Documental Internacional al Festival Internacional de Cinema Curtas Vila Do Conde (Portugal); el Premi Nova Autoria a la Millor Direcció al Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya; o el Segon Premi Secció Curts Nacionals Documenta Madrid.

El seu següent treball Castell ens explica la història entre un resident d'un psiquiàtric i el seu educador, entestat a ensenyar-li a fer un informatiu de televisió. Aquest treball li va valer la Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Las Palmas. El seu últim treball és una coproducció amb Krea Expresión Contemporánea (Vitòria-Gasteiz) titulada Si yo fuera tú me gustarían los Cicatriz en què pels carrers de Vitòria els habitants reciten cançons d'un grup de punk basc dels 80 i 90 : los Cicatriz. Completen aquesta filmografia una sèrie de diaris Diarios # 1-4 (que comprèn les peces Desayuno frente el canal, Benidorm, Fin de año i Mi camisa huele brillante) i Travelogues (Diario Ruso: el futuro de los años 80).

Ha participat com a jurat en festivals com l'Internacional de Cinema d'Atenes (AIFF) i va ser seleccionat per participar en el Talent Campus de la Berlinale. Ha treballat com a ajudant de direcció en el camp de la ficció a més de psicòleg i coordinador d’un Taller Audiovisual en un Hospital Psiquiàtric.

Actualment és docent i coordinador de producció de projectes en el Màster en Documental Creatiu de la UAB.

Els seus treballs han estat vist en festivals internacionals com el Festival de Cine Independiente – Bafici (Argentina), el Kassel Documentary Film and Video Festival (Alemania), Tampere Film Festival (Finlàndia),  Bienal de Cine Español de Annecy (Francia), Mediteran Film Festival (Bosnia-Hercegovina), Mostra In Video (Itàlia), Luff (Suiza), Docudays (Líban) o Cinema Global (Mèxic). En festivales nacionals com el Festival Internacional de Cine de Las Palmas de Gran Canaria (dins del cicle: ‘D-generación. Experiencias subterráneas de la no ficción española’), en Alcalá de Henares (Alcine); Huesca, Zinebi (Bilbao), Alcances (Cádiz), o Zemos 98 (Sevilla). També en centres culturals com l’ Instituto Cervantes de Dublín, Praga, Manchester o Varsovia, el Círculo de Bellas Artes de Madrid, el CGAI de A Coruña; i en museus com el Malba de Buenos Aires, el Musac de León, o el MuVIM de Valencia.

Obres