Jose i Rosa ballen a ritme de Fleetwood Mac. Dues històries d'amor s'entrellacen més enllà del temps i de l'espai. Les cançons de comiat es transformen en les del naixement d'un romanç íntim i misteriós on a través d'una dansa quotidiana podem entrellucar tota una vida.

Tal com expressa la crítica cinematogràfica Violeta Raykuaza, aquest curt torna a irrompre, amb tota la seva generositat, per a regalar un nou somni de joventut i recordar que és possible donar-li la volta als rellotges de sorra amb una mica d'abstracció i un altre punt de concreció. Amb la seva màgia, el ball torna a acolorir la imaginació, posant cada vegada un nou color en moviment, un nou pas que desdoblega l'espaitemps en infinites formes i direccions, com el rastre dels braços d'una persona ballant, que ocupa més espai i temps del que les lleis de la física clàssica permetrien al seu cos. Així, l'obra obre un portal que concedeix un passat al futur i un futur al passat.

La pel·lícula ha resultat guanyadora de l'esment especial del jurat del festival de cinema documental musical Dock of the Bay (2022) i el tercer premi del festival de cinema AMUA (2022).