Retrat documental de Moisès, en transformació des de la seva anterior identitat com Ana. Una cerca de model referencial que li integri sensiblement a través de la seva veu i les opinions dels seus companys.

«El gran problema al qual la societat global s'enfrontaria seria la desaparició de la identitat individual en pro d'un individu construït, pre dissenyat i planificat per una petita elit.» (Cecilia Barriga)

L'individu i la seva identitat particular autogenerada és la raó del documental El camino de Moisés. Una recerca a prop del transgènere com una condició en constant transformació, ja que el gènere en si és un artifici cultural, des del canvi de dona a home conformat en un tercer sexe (ni home ni dona o tots dos reunits) i que crea nous models de relació, nous dubtes, noves pulsions, nous misteris. El mateix especifica la seva situació en la societat com «un terrorista del gènere, una mutació intencionada i necessària, un sexe intermedi que construeixo cada dia».

Moisès, solter, vint-i-nou anys, viu a Barcelona, treballa en una impremta. Com un company de treball comenta: «el camí de Moisès no és el camí de Sant Jaume», no és un camí comú, ni traçat, una dura lluita constant i una construcció de si mateix des de zero. La decisió fa temps que està presa, ara cal donar-li forma: hormonació, operació, modificació dels documents d'identitat oficials (per als quals no ha de tenir ni mames ni ovaris, encara que no fa falta operar-se existeix un projecte llei que obligaria la imposició del penis per a canviar d'identitat) i reconeixement públic. Un calvari narrat a través de la veu en off del mateix Moisès.

Cecilia Barriga deixa que la història parli, segueix al protagonista i observa tant les seves decisions com les dels seus amics transsexuals masculins i de dones en procés de canvi. Qualsevol celebració, com la desfilada de l'orgull gai, és un hàlit d'esperança.