Dues dones d'avançada edat, narren la seva complaença per seguir juntes més de trenta anys, de com l'amor i companyonia els ha portat a una dependència mútua positiva i reflexionen davant la possible desaparició d'una d'elles.

Surant en el corrent del riu dues senyores pensen en tota una existència unides. A través d'una escena bucòlica d'ambdues nedant en el riu, la seva dutxa, acicalamiento i retorn a la llar, un dia de asueto, ambdues comparteixen els seus moments de felicitat. Ambdues estan d'acord que la vida és meravellosa. Trenta anys i com si fos el primer dia, una parella que es va saber imposar davant els dictàmens socials de la seva joventut i reclamar el seu amor. Un document positiu i esperançador.

El corrent d'un bon bany, irradiant un ambient d'afecte i suport, acompanyant pensaments i sentiments en permetre's ser elles mateixes. Partint d'aquest àmbit públic que és banyar-se en el riu, Cecilia Barriga aconsegueix en aquestes imatges un alt grau d'intimitat, que és confirmat en el moment de la dutxa, relativament privat, per a tornar a la bullícia del transport públic, amb elles dues assegudes, una al costat de l'altra encara que aquesta situació, després d'escoltar les seves reflexions, reforça la idea d'intimitat. El personal, privat i quotidià és consolidat públicament reclamant la una en l'altra la permanència imperible. Transicions entre les esferes privada i pública que incideixen en la idea de flux d'experiències correspostes, de memòria, d'esquena corbada pel temps, de mans esquerdades pels anys.