El projecte "La llamada: ¡Oh Jóvenes!" opera a partir d'una lògica caleidoscópica: diverses formes, accions i registres semi-autònoms es creuen i es troben com en la visió tetraèdrica d'un caleidoscopio, produint noves formes i significats. Pretén ser un crit exasperat i commocionat provocat pels factors propis de la societat actual.

El vídeo consta de dues produccions diferents que es barregen entre elles: Una és un documental familiar realitzat per un estudiant d'enginyeria per al seu projecte de fi de carrera sobre els treballadors de calç a Andalusia, on apareix la família de Mario realitzant el procés de la producció de calç, un negoci familiar ancestral. L'altra material és registrat en super 8 per la pròpia artista on Mario apareix qüestionant les imatges del primer, en el qual la força i el treball masculí és una constant, oferint un reflex que al mateix temps funciona de protecció futurible.

Aquestes dues realitats -tan contradictòries- plantegen d'una banda la deterioració del món actual i la nostra manera d'entendre-ho a través del procés de producció artesanal dels caleros. La calç (que bé podria ser l'ànima dels nostres pobles), així com altres tradicions artesanals, estan desapareixent. La causa, el capitalisme més agressiu, aquell que aspira a agradar. D'altra banda es planteja la fugida o l'èxode a l'herència familiar que recau sobre Mario, formulat a través de la seva pròpia identitat (queer) com a reclam en la/la seva construcció/compressió del cos, i reflectit en els fragments trencats i en moviment que sorgeixen d'uns certs plans on l'artista apareix distorsionat per la visió d'un caleidoscopio. Metàfora que serveix de connexió amb les pedres de calcària trencades i fragmentades que s'usen per a l'obtenció de la calç.