Aquesta història parla del futur, però no d’un futur llunyà ni imaginat. És un futur immediat, carregat de present. Convertit en verb, en acció. Elles són fillols que alhora són les seves pròpies mares. Úniques, però múltiples. Arrelades i clonades. Al monte hi ha asturcons; al fons se sent una campana. Apareixen uns rams que vesteixen portes. Que el mal s’allunyi, que el bé floreixi. Un cordill blanc lliga fruits, branques i escorces. Protegiu-nos del nostre alè. Cadascun pesa 100 g. Al mar, cel i terra. Una aturada cardiorespiratòria. Encara que siguis l’arbre de la mort, et ressuscitaran en cas de morir.

A Sombra Larga, un arbre tòxic, sagrat i mil·lenari es presenta com un cos al voltant del qual convergeixen rituals, creences i polítiques de conservació. La pel·lícula s’aproxima a les maneres en què es protegeix un d’aquests exemplars, tant dins de les institucions com fora d’elles. Mitjançant la restricció, el control i, en alguns casos, l’anonimat, aquestes pràctiques van reorganitzant lentament les relacions entre els cossos, el paisatge i el temps.

Sombra Larga ha estat produïda a Hongria i estrenada el 2026 a Documenta Madrid i a la Biennal Climàtica d’Avilés, Astúries.