1 ola majestic en mi balconee és una obra que especula entorn de la resistència de les formes d'oci tardocapitalista en el context dels desastres climàtics. Els paisatges de la bombolla immobiliària del Mediterrani, en barrejar-se amb la sorra i l'aigua que desdibuixa el seu urbanisme, serveixen com a escenari des del qual reflexionar sobre les deficiències que els processos de subjectivació neoliberal contemporanis manifesten quan sorgeixen situacions crítiques al nivell de la col·lectivitat. Peça aural en la qual la ‘oralitat’ es descomposa en un ús digital i fragmentari del parlat, construint sensació però mai missatge, 1 ola majestic en mi balconee és, a més, una obra visual en què la distància ficcional i al·lucinada en la qual es reconfigura el recorregut dels paisatges de la distopia, busca evitar la posició d'un observador crític de la distopia sobre el seu distant pedestal, imaginant al contrari la possibilitat d'una crítica que, sense oblidar-se de la seva zona auto-, potser pugui afirmar la seva inevitable pertinença al trip: la cambra es mou amb nosaltres i el viatge majestuós i terrible no és només d'un altre irresponsable i aliè, sinó que també és propi. La distopia del desastre climàtic, d'una manera similar a la crisi sanitària contemporània, no es presentarà, no es presenta ja, amb distància èpica, misteri emocional o possibilitat d'assenyalament a l'altrx.

A través de la generació d'una sèrie d'esdeveniments especulatius en els quals determinats desastres (no) naturals convergeixen amb els escenaris del plaer consumista generats en balnearis, hotels, discoteques de platja, bufets lliures i tours guiats, 1 ola majestic en mi balconee tracta de detenir-se en els contrasentits sensibles de la simultaneïtat històrica i subjectiva del desig d'emocions fortes, adquiribles al toc de targeta, amb els discursos i les dades entorn de l'escalfament global, la pujada del nivell de la mar i els efectes de l'intervencionisme humà sobre la terra.