Aquesta peça pot ser un exemple de la sensació feridora quan en una relació la inseguretat de l'altra persona, es transforma en una agressió cap a qui està segura dels seus sentiments; també així un se sent quan un torna, de nou, malgrat tot, a veure-li, malgrat a la parella, una altra vegada, li menysté, bé per falta de tacte, per falta de consideració o per excessiva confiança que l'amor el pot tot.

Aquesta peça pot ser usada per a expressar la sensació de frustració que minen el dia a dia amb els tràmits interminables cada vegada més immersos en la vida. I la desesperació extrema quan s'està bregant amb paperasses els requeriments burocràtics excessius de les quals rebenten la paciència i freguen l'absurd. La simplificació aparent per la signatura online i els tràmits telemàtics, no ho està doncs es viu immers en un continu esforç d'esclavisme burocràtic: cal mantenir el navegador, controlar el java, canviar d'ordinador sovint, informar el mòbil, obtenir un certificat d'autenticitat del propi compte bancari, fer un poder o un escrit per al que abans s'arreglava amb una trucada de telèfon.

Hi ha una forma més letal que la burocràcia en la qual es distorsiona la relació entre l'individu i l'estat: la negligència, la falta de cura. Aquest vídeo fet el dia 16 de Gener del 2020 coincidint amb l'any nou xinès i el primer esclat de CORONAVIRUS en Wuhan, la Xina, podria servir com una il·lustració del que cadascun dels polítics hauria de fer-se a si mateix després de la seva renúncia, després de la manera pèssima que molts han manejat la pandèmia.

Un individu (o institució) que destrueix les fibres internes d'un altre individu amb summa facilitat, sembla dir-li que la manera natural de reaccionar és assumir, sense més, el que està succeint. Aquest vídeo tracta de relatar la crueltat inherent en aquest procés.