El Perfecto Cerdo: sèu, substància, esteroides, aprofitament total; excusa de meravella per a introduir-nos en el procés de creació de l'obra derivativa i la cultura del reciclatge, buscant la veritat oculta de les imatges.

Aquest interessant i enigmàtic treball de Cañas aconsegueix transformar-nos en porcs. Després d'hipnotitzar-nos amb un excés acuradament seleccionat d'imatges, aquesta obra aconsegueix fer-nos reflexionar sobre la matèria primera de la cultura contemporània.

Acostumats com estem a consumir informació visual de forma continuada, El Perfecto Cerdo parla de les mortadel·les culturals, dels conglomerats informatius, de la construcció porcina de la informació i de forma gairebé metafòrica ens mostra que, igual que del porc, de la imatge s'aprofita tot. D'aquesta manera, ens sorprenem enfront d'un treball que, segons la mateixa autora, podria ser definit com de gènere scifi-surrealista, amb una varietat de trajectòries narratives que utilitzant la figura del porc com a metàfora, durant els diferents capítols que configuren el dvd veiem com emergeixen estils pròxims al documental, al cinema d'assaig i experimental, el scratching o l'apropiacionisme més flagrant.

Homes i porcs desfilen per la cinta arribant a vegades a relacionar-se simbioticament; altres vegades són rostres d'artistes o polítics els que han de compartir escenari amb porcs de tots els colors i grandàries. A vegades, pot semblar que la màquina de tallar i pegar s'ha tornat boja, però és aquest deliri el que acaba per situar als animals i als humans en el seu lloc, en el seu esdevenir porcs. Veiem com l'artista cerca amb el seu treball crear una criptozoologia d'allò quotidià, que les seves manipulacions de contes i llegendes populars sobre animals animin i envaeixin les nostres vides. Per això, no hem de prendre aquesta obra com una crítica sarcàstica al rol de l'artista, sinó més aviat com una reflexió visual de com funcionen les imatges, el treball d'apropiació, la intertextualitata i el reensamblatge; una recerca sobre el porcí i excessiu, en definitiva, una indagació sobre els mecanismes creatius que sustenten la producció cultural contemporània.