La vida és això que passa mentre mirem el mòbil. Aviat no necessitarem llegir ni parlar idiomes, ens bastarà amb saber udolar. La mà que trina és un mostrari-rebel·lió sobre el costat fosc de la tecnologia, el sentiment de "tecno-paranoia”, la religió del selfie, les “tecnopatiess”, la demència digital, l'obsolescència programada, l'e-waste, el “posthumanisme"... Reflexiona a més sobre el camí meteòric cap a una "datificació" total, i és que tal vegada ens estiguem convertint en dades.

Per la meva filla d'un any, una revista és una tablet que no funciona. Això serà així fins que tornem a udolar i a pujar als arbres per a no tornar a baixar més.