El projecte comença amb una decisió: tots els continguts de l'exposició són delegats a un vident. A partir d'aquesta premissa inicial, que pot entendre's com una sort d'absència programada d'autoria, es desencadena un procés durant un any. Així s'ha anat rastrejant a professionals de la vidència per sol·licitar-los un pla detallat de treball fins que finalment s'entrevista amb una endevina que li proporciona una visió concreta de l'espai expositiu. Durant mesos Tamara produeix aquestes peces i munta una exposició de la manera més minuciosa i fidel possible. Però prop del final comencen els dubtes sobre la pertinència del gest i la necessitat d'intervenir en la situació.