Iván Marino


Rosario (Argentina), 1968. Estudia cinema al seu país natal i es dedica, des dels començaments de la seva carrera, a la producció en formats experimentals, com el videoart i el documental d'autor. El seu afany investigador li porta a estudiar i a produir projectes a la Universitat de Califòrnia (Departament de Cinema i Televisió, UCLA, EUA) i la HDK Berlin University of the Arts, Filminstitut (Berlín, Alemanya). Al començament dels anys noranta, els seus treballs obtenen reconeixement internacional, rebent suports de les fundacions Antorches, Rockefeller i MacArthur. Rep, entre molts altres guardons, els primers premis en els festivals de Hanover (Up and Coming, Hanover, 1997), Videobrasil (São Paulo, Brasil, 1996), ForumVídeo (Belo Horizonte, Brasil, 1995), Canariasmediafest Festival Internacional de Canàries (Espanya, 2006), i LIMBO, Museo de Arte Moderno de Buenos Aires i Fundación Telefonica (Argentina, 2006).

Des de l'any 2000 es troba radicat a Barcelona, dedicat a la producció artística, la investigació i la docència en l'àmbit universitari. En aquest període, investiga i produeix obres en suports interactius i telemàtics (net art, web art, network, streaming video online i xarxes en general), que aconsegueixen àmplia difusió en el circuit internacional. Rep diverses beques i és artista convidat en distingits centres europeus, com el ZKM Center for Art and Media Karlsruhe (Alemanya), KHM Academy of Media Arts (Colònia, Alemanya) i MECAD\Media Centre of Art & Design (Barcelona, Espanya). L'any 2006, obté la Beca CAM Arts Plàstiques (Caixa d'Estalvis del Mediterrani). Imparteix nombroses conferències i tallers en diversos països.

En els últims anys, donant continuïtat a la investigació d'estructures hipermedia, que culmina en projectes pioners com In death’s dream kingdom (streaming media online, 2002-2003), mostra especial interès per l'exploració dels fonaments del llenguatge audiovisual –les regles formals de l'aparell fílmic i el seu marc ideològic– aplicats a nous formats d'instal·lació. Els seus treballs recents amb imatges programades i generatives analitzen les estratègies d'escriptura dels discursos audiovisuals contemporanis i les condicions latents pròpies dels mitjans que les produeixen.